La literatura, el “petroli” català que inunda la Fira de Bolonya

El sector treu pit amb 90 editorials i 2.700 novetats i quatre milions d’exemplars venuts a l’any

Un parell de tortugues ninja s’oferien a deixar-se fotografiar amb tothom que encara les apreciés. El tàndem musculós feia ombra a l’encarnació de Bob Esponja, que tenia una mobilitat limitada però tot i així un somriure eufòric. Eren les nou del matí, i la 54a edició de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya acabava d’obrir les portes. Amb més de 1.300 estands provinents de 75 països, és la cita imprescindible del sector: ha tingut més de mig segle d’història per aconseguir-ho. Autors, il·lustradors, editors, agents i governs ho saben. A les nou i cinc, el vestíbul ja bullia d’activitat.

Al pavelló 29, l’espaiós estand català atreia les primeres cites del dia. Editors i agents s’hi trobaven per vendre el seu material en cites ràpides, que ronden els quinze minuts, i que sovint s’han pactat amb setmanes d’antelació. A pocs metres de distància hi havia les casetes d’Edelvives i Edebé: aquesta última estava a punt de col·locar un dels seus llibres estrella, Molsa, de David Cirici, a una editorial hongaresa. Cirici, un dels cinc finalistes del premi Strega Ragazze e Ragazzi (el guanyador es farà públic dimecres), va participar en una taula rodona a primera hora de la tarda. “ Quan guanyes un premi, l’editorial avança una quantitat important -va explicar-. S’hauria de pensar en fórmules de premis literaris que no fossin únicament recompensant econòmicament els autors, sinó aconseguint que siguin traduïts. Per a llengües minoritàries com la nostra és essencial”. De moment Molsa ha aconseguit traduccions al castellà, al xinès, al turc i a l’alemany i es publicarà aviat en portuguès i holandès. “Crec que és el meu millor llibre -afirmava l’autor-. Diuen que és per a nens, però no m’ho sembla”.

El pes econòmic i el simbòlic

L’acte institucional més important del dia va omplir la sala d’actes a les onze. L’assistència estava dividida, sobretot, entre italians i catalans. A primera fila hi havia el conseller d’Educació de les Illes Balears, Martí March, els consellers de la Generalitat Santi Vila i Raül Romeva i el president Carles Puigdemont, que va tancar l’acte -del qual sorprenentment havia fugit part de la representació italiana- amb un discurs engrescador sobre les arrels i el present del sector infantil i juvenil a Catalunya. “Comptem amb unes noranta editorials que publiquen uns 2.700 llibres a l’any. Les vendes superen els quatre milions d’exemplars -va dir-. Això no ve d’abans-d’ahir. La nostra llarguíssima tradició es remunta a finals del segle XVI, quan l’abadia de Montserrat va tirar endavant la primera editorial d’Europa. Així i tot, la potència del país no és prou reconeguda i per això l’impuls d’aquesta fira és tan necessari”. Puigdemont va recordar que Catalunya “és una nació amb una actitud reverencial cap al llibre” i que “la mitjana de llibreries del país és el doble que a Europa”. També va fer èmfasi en el fet que “per primera vegada un país sense estat té el rang de convidat oficial” a la fira.

Carles Puigdemont: “A Dario Franceschini, ministre de Cultura italià, li agrada dir que la cultura «és l’autèntic petroli italià». Nosaltres ho compartim: la cultura i la llengua són els nostres símbols més importants, el combustible que ens fa funcionar i la manera de presentar-nos al món”

Un cop acabat l’acte, Manuel Forcano, director de l’Institut Ramon Llull, sintetitzava els objectius de la presència catalana, balear i valenciana a la fira: “ Deu anys després de Frankfurt tornem a ser en un aparador excepcional. Probablement el nombre de traduccions tornarà a doblar-se, com va passar a Frankfurt. Som en una plaça de mercat que ens donarà una gran projecció”. En les últimes dues dècades el nombre de traduccions del català a altres llengües supera el dels cent anys precedents. Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, també oferia un petit diagnòstic del present: “ A Catalunya es produeixen la meitat de llibres de tot l’Estat, i en ficció aquest percentatge encara és més alt. El món editorial català necessita plataformes per sortir a fora. Bolonya és una palanca excel·lent”. Tixis va avançar que des de la Generalitat es treballa per aconseguir una presència més gran a la Fira del Llibre de Guadalajara: és la cita imprescindible del llibre en llengua castellana.

Els dibuixants hi pinten molt

Un petit exèrcit d’il·lustradors arribats d’arreu del món omplien les parets de la fira amb enginyoses mostres del seu estil per cridar l’atenció de l’editorial que potser ahir mateix es va decidir a comprar el seu talent -ser-hi és tot un luxe-. N’hi havia que s’acostaven amb ulls curiosos a la instal·lació d’hamaques de Sharing a future, la mostra catalana comissariada per Paula Jarrin que es fixa en 42 dels nous valors de la il·lustració catalana, mallorquina i valenciana. “Hi ha autors nascuts sobretot a la dècada dels 70, d’altres dels 80 i fins i tot dels 90. L’únic requisit perquè hi fossin era que tinguessin com a mínim un o dos llibres publicats en català”. Entre els il·lustradors presents hi ha Marta Altés, Albert Asensio, Rocio Bonilla, Roser Calafell, Anna Llenas, Oriol Malet, Pep Montserrat i Júlia Sardà.

La comissària també s’ha ocupat de C’era una volta, situada a l’Archiginnasio, al centre de Bolonya, que mostra 17 dels pioners de la il·lustració catalana. Ahir explicava que “per problemes d’espai” a les exposicions no hi podia ser tot, “perquè la riquesa creativa d’il·lustradors i autors del país és simplement impressionant”. Entre les absències, el popular Teo, que aquest any ha celebrat el quarantè aniversari.

Les Tres Bessones al palau Isolani

“Si les Tres Bessones fossin aquí, segurament haurien desconnectat els altaveus i els micròfons: haurien fet alguna entremaliadura ben bona als polítics”, explicava ahir Roser Capdevila en una de les historiades sales del palau Isolani, lloc on es va celebrar la multitudinària recepció organitzada pel govern català. Capdevila va venir a la Fira de Bolonya per primera vegada el 1992. “Vaig arribar amb una carpeta plena de dibuixos, i vaig tenir la sort de conèixer un editor japonès que em va canviar la vida: hi vaig tornar nou vegades més”, recordava just quan el conseller de Cultura, Santi Vila, se li va acostar per acomiadar-se: havien viatjat junts en avió a primera hora del matí.

“Ha sigut un dia esgotador -va admetre la il·lustradora-. Segur que el president ja ha marxat a dormir. S’ha passat tot el dia fent discursos. Als italians els encanten les cerimònies”. També coneixen -i molt- les Tres Bessones. “Ara et diré una cosa que no he explicat a ningú: un ex primer ministre, Massimo D’Alema, mirava cada matí un capítol de les Tres Bessones a la RAI abans de marxar a treballar. No hi havia reunions importants si abans no es distreia”, confessa Capdevila.

Més continguts de