ARTS ESCÈNIQUES

La llanterna màgica reviu al Teatre Nacional

Sergi Buka torna a la gènesi de la imatge amb el multidisciplinari ‘Lucis et umbrae’

La llanterna màgica, creada al segle XVII, va suposar una revolució de la imatge i el naixement d’un llenguatge nou que invocava mons fantàstics i imaginaris. Precursora del projector de cinema, la llanterna permetia projectar a l’exterior imatges generades dins una càmera fosca a partir de plaques pintades per artistes anònims. Ara, en plena era tecnològica, el director Xavier Martínez proposa amb Lucis et umbrae una reflexió sobre “la dictadura contemporània de la imatge i com ens condiciona” a partir de l’element de la llanterna màgica i una col·lecció històrica de plaques col·leccionades per Sergi Buka. Dramatúrgia, imatges, ombres i música en directe dialogaran del 25 de maig al 4 de juny a la Sala Petita del Teatre Nacional en una peça atemporal que connectarà els orígens de la imatge amb la seva concepció actual.

“Es diu que en un dia del segle XXI es generen tantes imatges com en tot el segle XX, i s’ha de tenir consciència d’aquest fet”, explica Martínez. Amb l’objectiu d’entrar en un món de fantasia, amb llums i ombres, Lucis et umbrae fuig del format historicista més comú i va “més enllà” per capturar aspectes de la identitat contemporània a partir d’elements precinematogràfics. L’obra té una estructura fragmentada que se sustenta en un conte escrit per Victoria Szpunberg i inspirat en el filòsof Walter Benjamin, que narra la història de tres germanes que reben un calidoscopi del seu pare, un element que representa la discontinuïtat. A partir d’aquí cada una d’elles es perd en una època històrica diferent: el passat, el present -representat com un moment previ a la revolució tecnològica actual- i el futur -inspirat en un paisatge oníric-. “No fem servir la tecnologia per representar l’època futura perquè hem volgut apel·lar a un temps diferent i establir una relació discontínua i surrealista amb l’objectiu que el públic estigui obert a una altra percepció menys racional”, diu Szpunberg.

La història genera un llenguatge escènic al qual s’incorporen les projeccions de la llanterna màgica fetes per Sergi Buka -que fa de llanternista i il·lusionista-, la música de piano de Jordi Sabatés i l’actuació de l’actriu Rosa Serra per evocar una època en què l’aparició d’una imatge lluminosa captivava el públic i era utilitzada com a mitjà de comunicació i font de coneixement.

Dels esperits a les ‘selfies’

Amb el naixement de la llanterna màgica va néixer també la fantasmagoria, que consistia en la invocació d’esperits i dimonis amb aquest nou llenguatge que brindava la imatge. Amb Lucis et umbrae s’ha fet una reinterpretació actual d’aquest corrent basat en la generació constant de la imatge pròpia a través dels mòbils i les xarxes socials. “Estem en un món ennuegat d’imatges”, comenta Martínez, i per aquest motiu tot l’equip considera necessari aturar-se i transportar-se a la gènesi del suport que s’imposa en la comunicació actual.