Lluís Llach: "Estem fent el camí tal com és possible fer-lo"
Entrevista al cantant i autor del llibre-CD 'Estimat Miquel', en què recull la seva amistat amb Martí i Pol
Lluís Llach explica al llibre-CD 'Estimat Miquel' (Empúries) la seva relació artística i personal amb Miquel Martí i Pol. I ho fa a partir d'una correspondència mitjançant el fax, guardià d'una memòria que ha conservat Montserrat Sans, la vídua del poeta. "La Montserrat és la presència absoluta. Cada acte del Miquel és possible només gràcies a ella durant una pila d'anys", diu Llach, que ahir va presentar el llibre a Barcelona mentre a Palma el jutge Castro imputava la infanta Cristina.
Finalment han imputat la infanta.
No en faria pas un termòmetre de la temperatura. A més, jo en la justícia espanyola no hi tinc cap confiança.
¿Pot ser un símbol, com l'aprovació del Tractat sobre el Comerç d'Armes?
Són qüestions positives, però al mateix temps dius: "¿Ara ho han de signar 50 països perquè l'assassinat de masses no sigui tan terrible?" De què estem parlant? En un món on la inhumanitat està establerta com a norma de conducta, resulta que els ciutadans hem d'estar agraïts. No. Hem de ser més exigents.
¿És fonamental gestionar la il·lusió i l'escepticisme?
A vegades les circumstàncies fan que costi tenir il·lusió. La fe que la humanitat anirà millor no només és una fe, jo crec que és quelcom tangible, malgrat que a vegades la humanitat per anar endavant fa unes marxes enrere molt espantoses. Aquesta mena d'optimisme del gènere humà jo l'he mantingut sempre vigent. Això és com a Catalunya. La meva visió des del Senegal, potser massa optimista, és que tothom està fent el que li correspon fer i que ho estem fent molt bé donades les circumstàncies. Tot segueix endavant i jo estic molt content i molt satisfet d'un país que en unes circumstàncies tan difícils està tirant endavant el procés.
Per què està content?
Em sembla que davant de tot aquest procés hi ha un protagonista que moltes vegades no hi havia sigut, que és el país. Tinc el sentiment que és el primer cop que la iniciativa correspon al país. I això ha obligat tots els partits polítics a ressituar-se. I ja era hora, perquè el país havia d'agafar la iniciativa. No sé si hi arribarem, però aquí tothom està fent el paper que ha de fer. Estem fent el camí tal com és possible fer-lo, i cadascú el fa des del seu lloc i ben fet.
A Estimat Miquel fa servir el to epistolar. Per què va decidir interpel·lar Miquel Martí i Pol en comptes del lector?
Vaig pensar que l'única manera que m'atreviria a fer un llibre així era si era una conversa d'amistat amb la imatge del Miquel. Aquest to em permetia entrar-hi lluny del que se'n podrien dir obligacions hagiogràfiques o pedanteries bibliogràfiques, i em permetia posar la situació en una altura assumible que em permetés fer crítica i humor i explicar la capacitat d'autocrítica, de reqüestionar-nos: despullar-se l'un davant de l'altre. Quan ens vam trobar així, a més, en uns anys atzarosos quan tots dos ens pensàvem que ens quedava poc temps, va ser quan crec que vàrem estar preparats per començar una amistat fantàstica.
Hi ha un moment molt especial, quan Martí i Pol arriba per primer cop a Porrera. Vostè està molt neguitós, però els nervis passen quan veu que ell riu i veu que la Montserrat també fa cara de felicitat.
La meva vida des dels 19 anys era pujar al cotxe i anar a fer recitals i vinga! I de cop i volta entra una persona que la veig reduïda a uns límits molt ínfims. Però jo sempre li deia: "Tu ets un fill de puta, perquè ets de les poques persones que saps d'una manera contundent que cada moment de la teva vida només existeix per l'amor d'algú altre, perquè si no ja no hi series. Els éssers humans ens passem el 80% de les nostres vides preguntant-nos si algú ens estima. Tu tens la resposta cada dia". Ell a vegades entrava en moments de desànim, i jo els utilitzava per dir: "Però tu, cabronàs, si la teva vida és fruit dels actes d'estimació, tu en tens la demostració un minut rere l'altre". Llavors somreia i deia gràcies. Els ulls del Miquel, que sempre han sigut especialment lluminosos i comunicadors, tenien una força que tots els que estàvem al seu costat notàvem. Això era un aprenentatge fantàstic.
Hi ha molts faxos que no ha fet servir en el llibre, però deunidó la intimitat de les converses.
Sí, em sembla que és una intimitat que ell hauria acceptat. I el que n'ha quedat fora no és que sigui gaire més íntim. Vaig intentar imposar-me l'obligació de seguir la carretera de la feina, però hi havia moments que si no feia sortides puntuals no explicava bé les coses. Per exemple, jo no podia fer un llibre sense explicar que el Miquel, i jo de passada, es va comprometre amb una infinitat de coses que estaven passant al país, des de vagues fins a moviments de qualsevol tipus d'alliberament sexual, o els insubmisos.
També explica que van decidir deixar d'aparèixer plegats en públic. Tan dura era la situació?
Sí. En Miquel i jo vam tenir una conversa sobre el Pep Guardiola, una persona a qui jo admiro i que tenia l'estimació bestial del Miquel. I vàrem dir: distanciem-nos.
¿Ho van fer més pel Pep Guardiola que per vostès?
Per nosaltres també. Però és que el Pep venia del món de l'esport, on les coses són molt dures. Vàrem començar a sentir dir: "Menys Martí i Pol i Llach i més futbol". I a nosaltres ens deien que ens aprofitàvem mútuament l'un de l'altre. Uns amics ens van dir que algú acabaria fent una escudella de nosaltres. Quan vam veure que els nostres amics ja havien llegit alguns articles i havien sentit els tertulians d'algunes ràdios nacionals i no nacionals que ja començaven a fer escudella, vàrem parar.
¿Té contacte amb la música del Senegal?
Contacte personal amb els músics, no. De fet, fins fa molt poc he amagat que jo era cantant. Però al Senegal la música la vius. En fan tot el dia. I toquen de meravella, sobretot dominen les percussions.
¿Com viuen l'accés al poder de músics com Youssou N'Dour?
Amb admiració i amb crítica alhora. Ells estan molt contents que Youssou N'Dour sigui ministre de Cultura i Turisme perquè és un dels seus, però com que ells saben que el poder corromp, perquè en tenen constàncies fastuoses, estan en aquell moment que diuen, ai... Però ho van viure amb molta alegria.
