Los Rebeldes es dediquen un homenatge

Barcelona.1, 2, 3 acción (Mitik Records) havia de ser un vinil de cinc cançons per acompanyar una capsa recopilatòria de Los Rebeldes, com "una mena d'autohomenatge", recorda Carlos Segarra (Barcelona, 1961). "Volíem fer un mini-LP com Cuatro rosas de Gabinete Caligari, ¿ Dónde estabas tú en el 77? de Loquillo o Esto es rocanrol de Los Rebeldes", explica. Però un cop a l'estudi d'Aurelio Morata, a Barcelona, se'ls va anar "escalfant el morro" i van decidir fer "un disc de rock'n'roll com Déu mana, perquè sortien cançons". Al final, dotze.

El nou àlbum connecta amb l'esperit "d'exaltació juvenil" dels Rebeldes de principis dels 80. "Hi ha cançons com 1,2,3 acción i Los ojos del tigre que sí que poden tenir certa sintonia amb els primers discos", reconeix Segarra. Tampoc no hi falten referències habituals en la trajectòria de la banda, com ara la influència de Johnny Kidd & The Pirates i Vince Taylor a Viejo Chevrolet , o la més explícita, Como una Gretsch , una cançó patrocinada per la marca de guitarres nord-americana. "M'omple d'orgull poder promocionar la Gretsch, perquè dos dels guitarristes que més m'han influenciat, George Harrison i Eddie Cochran, la tocaven, i perquè jo sempre l'he tocat", explica Segarra, que també confirma que aquesta cançó sonarà al concert d'aquesta nit a Luz de Gas.

En el disc també hi ha mirades retrospectives, com a 15 años sin ti . "Ja fa temps que visc a Alacant, però quan estàvem enregistrant el disc a Barcelona vaig tenir un retrobament amb el que més m'agradava de la ciutat -diu Segarra-. Quan va acabar la dictadura i mentre no se sabia què era legal i què era il·legal, la gent es podia fer un porro davant dels grisos perquè no tenien clar si et podien detenir o no. Per mi la Barcelona d'aquella època, del 1976 al 1982, era la capital del món. Després van venir els que van venir i es va convertir en la capital de Catalunya, que no està malament, però m'agrada més ser capital del món".

El passat apareix amb més indignació que nostàlgia a La libertad crea adicción , una cançó que Segarra va escriure després de veure "iaios que han de sortir al carrer altra vegada, quan abans eren ells mateixos els que corrien davant dels grisos". "Ara una persona de 70 anys amb la seva pensió manté els fills i els néts. És una mica trist que hagin de sortir al carrer mentre els néts estan jugant amb la PlayStation", conclou Segarra, que assegura que es mira les manifestacions del procés sobiranista català "des de lluny". "Jo sempre he estat en l'entorn del PSC i la meva idea d'una Catalunya amb més autogovern passa pel federalisme", diu.