Crítica de teatre
Cultura 24/12/2020

Una nit amb Luigi Pirandello al Teatre Akadèmia

Montse Guallar, Àlex Casanovas i Xavier Ripoll componen un magnífic triangle interpretatiu

2 min
Àlex Casanovas i Xavier Ripoll a l'obra Teatre Akadèmia.

'L’home de la flor al llavi i...'

Teatre Akadèmia. 13 de desembre del 2020

L’uomo dal fiori in bocca (1923) es un relat curt en què Luigi Pirandello va parlar de la mort i de les dones, dos temes que li eren molt recurrents, a través de la conversa entre dos desconeguts a la cantina d’una estació de tren. Un conte massa curt per a una funció de teatre, però sobre el qual Mario Gas i els seus intèrprets (Montse Guallar, Àlex Casanovas i Xavier Ripoll) han aixecat un càlid i emotiu homenatge mitjançant la relació epistolar que va mantenir el premi Nobel amb l'actriu Marta Abba (560 missives en l'edició italiana) així com l'autobiografia d’ella, La mia vita d’attrice, i una mica d’imaginació. Que no hi falti!

La vetllada, en cartell fins al 10 de gener, funciona sobre els monòlegs biogràfics de Marta Abba, de l'actor frustrat Ruggiero Servi i del mateix Pirandello, que miren enrere amb una notable melangia, sobre la relació epistolar esmentada i sobre el relat que dona títol a la funció. Una estructura molt teatral i ben relligada que ens aproxima a la vida de Pirandello i, sobretot, a la seva tragèdia personal. Perquè de les cartes es desprèn una notable sensació de carència afectiva de l’escriptor comparable a la de l’amant abandonat. Malgrat el triomf de les seves comèdies, malgrat el reconeixement internacional de la seva feina, Pirandello es mostra com un home sol i trist amb poca energia i poques ganes de viure. És a la fi l’home que escolta l’estrany marcat per la loteria negra en un joc de miralls molt pirandellià que ens brinda els moments més intensos de la funció amb un gran Àlex Casanovas, que ja al començament ha fet un altre joc d’aquesta mena anant del seu jo al del Ruggiero Servi tan sols canviant-se a la vista de tots.

Un Xavier Ripoll fantàsticament semblant a l’autor caminant amb elegància i un notable hieratisme i una Montse Guallar que explicita el desencís de la vida quan els anys ja pesen completen aquest magnífic triangle d’intèrprets al Teatre Akadèmia. Tres intèrprets pròxims a Mario Gas, de la seva tribu, de qui sap extreure el millor en un espai escènic de Sebastià Brossa que evoca amb ben poca cosa la tristor de les esperances truncades i la fugissera felicitat.

stats