Si ja has après a pronunciar el seu cognom sense vacil·lar és que molt probablement ja estàs enganxat a la seva música. De motius no te’n falten: el seu segon treball, Love & hate, és una autèntica meravella, un d’aquells discos de música negra que faran que recordis el 2016. Londinenc de pares ugandesos, aquest cantant, compositor i guitarrista de 29 anys no ha inventat res, però la seva veu sembla que provingui d’unes profunditats a les quals ja no estem acostumats. Fins i tot els arranjaments de les cançons -amb gran profusió de cors i cordes- apel·len a una època extinta, l’era daurada del soul, uns anys en què regnava el so analògic i un treball d’estudi cuidat fins a l’últim detall. Un so luxós però real, amb la grapa necessària per no caure en l’artifici banal de les produccions ensucrades, un equilibri gairebé impossible perquè tampoc cau en el revival d’imitació. El soul clàssic, com ja va demostrar Amy Winehouse, no és una música d’època sinó una manera de sentir i fer música des de les entranyes, ahir, avui i demà. Dimecres, 16 de novembre, ho podrem comprovar en persona perquè serà a la sala Bikini, dins del Festival del Mil·lenni.
