Manuel Rivas : "El problema d'Espanya és que sempre ha desconfiat del poble"
Manuel Rivas (la Corunya, 1957) és l'escriptor gallec més reconegut dels últims anys. Novel·lista, poeta i periodista, ha estat un dels convidats a Formentor.
Com resumiria la seva concepció de la literatura?
La literatura respon a una necessitat bàsica de l'ésser humà: expressar l'estranyesa, dir el que no pot ser dit per altres mitjans. Per això la història de la literatura no pot ser únicament un enfilall d'obres mestres.
Crisi, corrupció, indignació, conflicte Catalunya-Espanya… Com veu l'estat espanyol d'aquí 10 anys?
La història és maquinària pesant, i s'ha d'anar amb compte perquè la maquinària pesant pot causar grans destrosses... Jo crec que hauríem de centrar-nos més en la gent: la pobresa, la falta d'educació, intentar reconstruir un bon hàbitat de convivència… Ara bé, per què no pot haver-hi una consulta a Catalunya? Seria bo per a Catalunya, que sabria què pensen els seus ciutadans, i seria bo per a Espanya, que demostraria que és una democràcia normal. El problema d'Espanya és que sempre ha desconfiat del poble.
Com ha condicionat la seva projecció en l'Espanya castellana el fet de ser un autor en gallec?
Els lectors -la gent- tenen vocació de diversitat: els agrada que treballis en una llengua que no és la seva. He tingut més problemes amb l' establishment , tant cultural com polític. Una anècdota simptomàtica. Un dia em van convidar a un acte amb Álvaro Pombo. I ell va començar llançant-me una canonada, acusant-me de ser un escriptor nacionalista i no sé què més. Vam acabar fent uns vinets, però d'entrada hi veies una actitud de prejudici que és més present en la gent de la política i la cultura que en la gent del carrer.