Marcel Mauri: “A la majoria de la societat ens repugna el llenguatge militar del govern espanyol”

BarcelonaMarcel Mauri (Badalona, 1977) atén l’ARA per videoconferència des de casa seva, a Badalona. Durant l’entrevista recorda que, en condicions normals, Òmnium Cultural tindria avui més de 200 paradetes al carrer.

Com es troba?

A casa confinat com tothom, i patint per la situació, per la gent que cada dia ha de sortir al carrer a jugar-se-la. En tots els àmbits. Avui, per exemple, ha vingut una persona per arreglar la rentadora, que se’ns havia espatllat, i com ell tantes persones. Supermercats, hospitals... Patint per la situació general.

Òmnium Cultural s’ha compromès molt especialment amb aquest Sant Jordi 2020 i amb el projecte Llibreries Obertes i la campanya Regala un llibre per Sant Jordi.

Des que va començar el confinament ja vam veure que Sant Jordi quedaria afectat. De la mateixa manera que vam parlar de seguida amb sectors i entitats d’àmbit social amb els quals tenim relació per veure com podíem ajudar, vam fer un esprint solidari i en una setmana vam aconseguir mig milió d’euros. I hem fet una gran xarxa de solidaritat que es diu Dona’m la mà, per enxarxar molts projectes que existeixen i detectar necessitats de la ciutadania i de la gent en general.

I el Llibreries Obertes?

Volíem aprofitar tota aquesta musculatura que tenim per ajudar i vam veure que ho podíem fer amb les llibreries. Creiem que la gent ha de poder comprar i regalar llibres. Que no els rebi a casa per no posar en risc ningú, sinó que s’esperi a anar a la llibreria d’aquí uns dies. Però l’essència de Sant Jordi és que es puguin regalar llibres. I això hem fet. Hi participen 450 llibreries, que són la majoria del país, i ja s’han venut més de 25.000 llibres. També hem fet que quan fas el pagament puguis fer l’arrodoniment solidari i aquests diners se’n vagin cap a un projecte de lluita contra la crisi social, que quan acabi el confinament veurem que és molt severa i dura.

Ara parlem d’escriptors i llibreries, però podríem parlar del sector audiovisual, del teatre...

Estem valorant diverses iniciatives i accions però no tenim el detall encara. El que sí que tenim clar és que nosaltres no som la conselleria de Cultura. Per tant, segur que el govern català haurà de fer moltes moltes coses per ajudar el sector. I el que ens agrada fer a nosaltres és crear projectes culturals, educatius i socials, molts en la línia de la cohesió social, perquè entenem que necessitem un país cohesionat per seguir avançant.

Vostès no són el Govern, són la societat civil organitzada.

En Jordi Cuixart sempre ho diu: la gent mai falla, i sempre ens sorprèn perquè la reacció sempre és més positiva del que hauríem imaginat. Això és el que farem, perquè la diferència amb l’any 1961 és que ara hi ha les institucions i, per tant, a les institucions també els reclamem que facin tot l’esforç possible. Abans del confinament ja els reclamàvem que destinessin el 2% [dels pressupostos] a la cultura. Ara els reclamarem que entenguin la cultura com un bé essencial i que estiguin al costat dels creadors, perquè segur que això genera coneixement i autoestima i és una font per fer un país molt millor del que tenim ara.

Parlant de Cuixart, m’agradaria demanar-li un comentari de text a la seva carta en vigílies de Sant Jordi des de la presó de Lledoners, en què ha dit que el país no es lleva amb Borbons ni marxes militars.

Bé, en Jordi Cuixart, que per cert avui [per ahir] fa 45 anys, no ens podrà veure però li enviem una abraçada. És el tercer aniversari que passa a la presó. Ja porta dos anys i mig injustament tancat i el que vol dir amb aquest text és que l’Estat actua com al segle XIX. ¿Aquesta és la recepta de la pandèmia, posar els militars davant de tot, amb aquell missatge d’ Hoy es lunes y todos al frente? Als que ja no hem fet la mili -perquè hi va haver Jordis Cuixart que van ser insubmisos- aquest llenguatge ens sembla molt estrany. A la majoria de la societat catalana aquest llenguatge militar ens repugna i ens queda llunyà. ¿Calia posar la bandera per davant de tot? ¿Calia aquest nacionalisme? Aquest és el missatge que entenc que envia Cuixart.

Parlant de Lledoners i de la presó, ¿està d’acord amb Jordi Sànchez quan diu que el tracte que els ha donat el departament de Justícia voreja la discriminació?

Sempre hem estat molt respectuosos amb tot el que han dit els presos polítics i els represaliats i exiliats, tantíssimes persones al nostre país que han patit repressió. Per tant, si Jordi Sànchez diu això, s’ha d’escoltar. Segur que des de la Generalitat, si el Govern hagués pogut, estarien en llibertat. I segur que hi ha coses que s’haurien o s’hauran de fer diferent. En tot cas, és important seguir posant el focus allà on toca. Amnistia Internacional aquesta setmana deia, per sisena vegada, que Jordi Cuixart i la resta de presos han d’estar en llibertat. Ho van dir les Nacions Unides, Michelle Bachelet, el Consell d’Europa, les principals ONG de drets humans del món...

Vostè és badaloní i a més ha treballat a l’Ajuntament de Badalona. Què li sembla la detenció i dimissió del seu alcalde?

Cal que el partit socialista faci una autocrítica molt profunda de com han permès arribar a aquesta situació. I a partir d’aquí s’obre una nova esperança, una nova oportunitat, perquè a Badalona hi hagi un nou govern que haurà de fer front a una crisi molt profunda, que aturi tots els populistes que tenim a la ciutat i que sempre prometen solucions màgiques i culpen els de fora de tots els problemes. Cal evitar que aquest tipus de personatges puguin governar. Ara toca aixecar el país entre tots i totes. I ho farem també des de la societat civil.

Gràcies.

Gràcies per la feina que feu. El periodisme és imprescindible.