Música
Cultura 20/12/2021

Maria Arnal infiltra la Sibil·la a la Sala Oval del MNAC

La cantant badalonina protagonitza un concert de solstici d’hivern dins del Festival Clàssics

4 min
Maria Arnal vestida de Sibil·la

Barcelona“És un spin-off del disc Clamor”, diu Maria Arnal sobre el concert dedicat al Cant de la Sibil·la que ofereix aquest dimarts a les 21 h a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art (MNAC), dins del Festival Clàssics i amb les entrades exhaurides. “És una veu tan poderosa que em semblava que podia tenir molt més espai per expressar-se la nit del solstici d’hivern, el 21 de desembre, i per celebrar plegats que després del moment més fosc de l’any cada dia tindrem una mica més de llum”, assegura Arnal, que compartirà el concert amb l’equip habitual de la gira de Clamor (Marcel Bagés, David Soler, el duo Tarta Relena i el disseny de llums de Cube.bz) i amb dos cors, un dels quals format per “familiars i amigues”. I pel que fa a la instrumentació, hi haurà l’afegit d’un orgue cedit “supergenerosament” pel mestre orguener Albert Blancafort.

Profeta reclamada en moments d’incertesa tant en la història pagana com en la cristiana, la Sibil·la serveix a Arnal “com a metàfora per parlar de moltes coses que ens estan passant" i també per continuar fent el que fa sempre: “Agafar elements tradicionals i donar-los un sentit que a nosaltres ens ressoni”. “El món està canviant, i necessites una veu que t’acompanyi en aquesta transformació”, diu Arnal en sintonia amb el que explica el musicòleg Oriol Pérez Treviño al llibre Quan canta la Sibil·la (Viena Edicions), coescrit amb Antoni Gelonch. La reaparició de la Sibil·la, diu el musicòleg, és “una possibilitat de resposta espiritual enmig d’una veritable civilització en transició”, on l’emergència climàtica i la crisi de valors humanistes en són el teló de fons.

La revelació

“Amb el nom de les sibil·les es coneixen a la història antiga (grega i romana) les dones que gaudien d’una facultat reconeguda de desentrellar el futur [...] Era l’arquetip de la profeta i de la sacerdotessa, una dona de saviesa i, alhora, vehicle de les revelacions divines”, escriu Gelonch. La Sibil·la, un nom que significa “consell de Zeus”, va ser incorporada en les festivitats paganes del solstici d’hivern i posteriorment assimilada pel cristianisme “en un sincretisme de provada eficàcia”, precisa Gelonch.

És a l’església medieval on es va desenvolupar el drama apocalíptic del Cant de la Sibil·la, que anuncia el judici final i l’adveniment del redemptor. El Concili de Trento, al segle XVI, el va excloure de la litúrgia, però ha arribat fins avui gràcies tant a la tradició oral –sobretot a Mallorca i també amplificada per Maria del Mar Bonet– com a la recuperació musicològica engegada pel conjunt Ars Musicae i continuada per Jordi Savall, la Capella de Santa Maria del Mar i el Cor de Cambra Francesc Valls.

A la Sibil·la del disc Clamor, Arnal va comptar amb la col·laboració del poeta Eduard Escoffet i de Holly Herndon, la padrina musical de la intel·ligència artificial . El propòsit era “alliberar” la profeta del “relat apocalíptic catòlic” i destacar-ne la literalitat de la paraula apocalipsi, treure’s el vel: la revelació”. “La volíem treure de l’església, però per a mi era important no contraprogramar les Sibil·les de la Nit de Nadal; al revés, perquè m’encanta que hi siguin. De fet, del MNAC hi cantarà la Mariona Segarra, que és la Sibil·la de l’església del Pi”, explica Arnal. El Cant de la Sibil·la, en tres versions diferents, serà l’eix d’un concert “d’una miqueta més d’una hora” en què també sonaran cançons dels altres discos d’Arnal & Bagés que “també funcionen com a revelacions”. Tot plegat, adaptat a l'acústica de la Sala Oval, "un espai amb molta reverberació", admet la cantant.

Dues curiositats sobre la Sibil·la al MNAC

La proposta de Maria Arnal i Marcel Bagés de portar la Sibil·la al MNAC té una relació curiosa amb el museu. La Sibil·la va viure moments de gran popularitat al segle XIV, fins al punt de ser un nom prou comú. Sibil·la de Fortià va ser una de les dones batejades amb el nom de la profeta, tal com recorda Antoni Gelonch al llibre Quan canta la Sibil·la. Vídua d'un home de confiança de Pere el Cerimoniós, va casar-se amb el rei i va ser coronada reina el 1381. El sepulcre de Sibil·la de Fortià es troba al MNAC.

Entre els col·laboradors del concert hi ha el duo Tarta Relena, que aquest any han publicat un disc, Fiat lux (The Indian Runners & La Castanya), que inclou Nunc aperuit nobis, una composició d'Hildegarda de Bingen (1098-1179), coneguda com "la profeta teutònica" i "la Sibil·la del Rin".





El Cant de Maria del Mar Bonet

La veu de Maria del Mar Bonet és fonamental per a la divulgació de músiques populars mallorquines. Ho fa sovint en directe, i ho va fer també en discos com Saba de terrer (1978), que incloïa el Cant de la Sibil·la. Bonet l’ha interpretat arreu, i aquest any és un dels imprescindibles en una petita gira amb el guitarrista Borja Penalba i el percussionista Antonio Sánchez que passa aquest dimecres per la basílica de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i el 2 de gener pel Teatre Principal d’Inca. Maria del Mar Bonet interpreta la Sibil·la amb sensibilitat i respecte. De fet, Bigas Luna va intentar que la cantés “sortint d’una magrana” a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. No ho va fer. “Cantar-la en un lloc com aquell era com trair-me”, recordava Bonet a la biografia escrita per Jordi Bianciotto.

La Sibil·la de la catedral de Barcelona

Mallorca ha preservat la tradició del Cant de la Sibil·la, que sobretot des dels anys vuitanta també s’ha recuperat a Catalunya i València. Declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2010, una de les sibil·les més interessants és la del Cor de Cambra Francesc Vall a la catedral de Barcelona la nit de Nadal (22.30 h), amb la mezzosoprano Mariona Llobera: des del 2010, a més del drama sacre també s’hi han interpretat peces encarregades a compositors com ara Jordi Cervelló, Bernat Vivancos, Xavier Pagès, Carles Prat, Johan Duijck i Joan Magrané; aquest any l’encàrrec l’ha rebut Albert Guinovart. La nit de Nadal també hi ha Cant de la Sibil·la a altres esglésies barcelonines, com ara Santa Maria del Mar (20 h), Pi (23.30 h), Sant Gaietà (19 h), Santa Maria de Gràcia (23.30) i Sant Medir (20 h).

stats