MÀRIUS TORRES
Tres claus de la vida i obra
SOLITUDVa escriure la major part de la seva obra des del sanatori de Puig d'Olena. La tuberculosi, que l'aboca a una mort prematura, i la desfeta de la Guerra Civil determinen el caràcter reflexiu de la seva obra.
MÓN ÍNTIMEll és l'objecte de la seva poesia. Parla de sofriments, de desigs no acomplerts, de tendresa, de passions construïdes en somnis.
PERFECCIONISTAS'exigeix la perfecció, posseeix una llengua depurada, però no busca rimes difícils ni noves combinacions rítmiques.
El meu avi matern, que va tenir deu fills, va fer, per domar-los, una gran torre a l'horta.
Mig corral de pagès sense pany a la porta
i mig parc de senyors amb evònims i grills.
El jardí en el meu temps ja era vell. Acollia
amb una confiada paciència de ca,
enyoradís dels oncles que no jugaven ja,
tots els cosins de la segona dinastia.
La casa era molt dolça. Com un codony madur
que tingués nius als ràfecs i gats a la teulada.
Cada hivern es podria, ben tancada i barrada.
Ara que ja sóc gran, i seriós, i dur,
reveig uns baldadors, un pou, un hivernacle,
dibuixats en un blau decorat de miracle.
La torre
Extret de 'Poesies'
