Benvinguts al pis clandestí on tres dones van plantar cara a Franco

BarcelonaEl 1940, la repressió franquista era més sanguinària i brutal que mai, però en un pis de la Barceloneta, al carrer Grau i Torres, número 37, Soledad Real, Isabel Imbert i Clara Pueyo, resistien. Maria Salvo no vivia al pis, però tenia una estreta relació amb les altres tres dones. Feien material de propaganda i l'immoble se’l coneixia com a oasi, perquè estava enmig del desert de la dictadura. Aquell edifici ja no existeix, perquè va ser enderrocat. Tanmateix, és possible entrar al pis clandestí, sentir les veus d’aquelles dones valentes i percebre el que elles devien sentir mentre escrivien o amagaven gent. Tan sols s'ha de pujar a un ascensor, on tot és com als anys quaranta i on un gramòfon llança la propaganda franquista, i entrar a la instal·lació creada per La Inefable i comissariada pels historiadors Fernando Hernández Holgado, Oriol López Badell i Toni Vidal Arnan, a la Casa de la Barceloneta 1761.

El primer que es troba el visitant és una bústia. Si es despenja el telèfon se sent com un pis modest i compartit es va convertir en un centre d'activitat clandestina antifranquista. S’hi redactaven butlletins, s'hi repartia propaganda i s’acollia persones amb dificultats. La veu convida a obrir una porta per conèixer una de les "mostres més potents de la resistència femenina durant la primera postguerra". En una primera habitació, on tot és molt fosc, hi ha una màquina de cosir, perquè aquest espai de resistència tenia l’aparença d’un taller de costura. Sobre la taula hi ha vells àlbums de fotografies de les tres joves militants de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Se sent el soroll d’una màquina d’escriure que s’amaga rere una porta que aparenta ser un armari. A l’altra banda hi ha la taula on les dones redactaven pamflets i butlletins, un llit ple de cartes que van escriure i tres telèfons antics. Si es despengen, se senten les lluites dins i fora del partit i el relat que va succeir del 22 d’agost del 1941, quan els agents de la policia van irrompre en el pis i el van desmantellar. Al telèfon de la tauleta de nit, la història que s’explica és la de Soledad Real. Ella patia per una carta i va demanar als agents que necessitava agafar draps d’allà perquè tenia la regla. Un agent la va fer despullar davant seu fins que es va quedar amb calces i sostenidors i, després, es va girar. Real va aprofitar aquell moment per posar-se la carta a les calces i la va trencar en mil bocins dins del bany.

La misteriosa desaparició de Clara Pueyo

Les tres dones van ser arrestades. La mare de Soledad Real, trucant a totes les portes, va aconseguir avals dels veïns i també de les cases on Real havia treballat com a modista per intentar suavitzar la pena. Totes elles van ser interrogades i torturades i van ingressar a la presó de dones de les Corts. La documentació que va trobar la policia al pis va fer que també detinguessin Maria Salvo. El 1942, mentre Real era a la presó –com les seves companyes, s'hi va passar setze anys–, va morir el seu company, Josep Fornells, a conseqüència de les tortures policials. El juny del 1943, Pueyo es va fugar de la presó amb documentació falsa, dins un operatiu que havia planificat la direcció del PSUC. És un misteri què va passar quan va travessar la porta del centre penitenciari, perquè després d'aquell dia va desaparèixer. Tampoc se sap quin va ser el destí d'Imbert. No hi ha cap rastre documental d'on va viure o què va fer després de complir la condemna.

Real, quan va sortir, va continuar lluitant. Es va convertir en una militant destacada del moviment veïnal i feminista. Salvo va presidir l’Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme i va cofundar l’Associació Les Dones del 36. "Hem volgut fer un homenatge a les dones que van lluitar contra el franquisme, a la Barceloneta, que és un barri combatiu de la tradició obrera, i també és una invitació: aquesta última part, la lluita continua, és una invitació a les persones joves i no tan joves per mostrar-los que val la pena lluitar", explica Oriol López. La mostra és una iniciativa de l’EUROM i la Casa de la Barceloneta 1761.