La ingent tasca internacional de la Generalitat republicana

BarcelonaEl setembre del 1936, dos mesos després de l’esclat de la Guerra Civil, el cònsol alemany escrivia una carta a la Generalitat republicana demanant l’alliberament de dos ciutadans alemanys acusats d’espionatge sense oblidar mencionar que, recentment, Alemanya havia deixat anar dos espanyols. Els dos ciutadans alemanys, que eren a la Model, van ser alliberats. Tanmateix, en una carta, la Generalitat republicana expressava la seva estranyesa davant el fet que tots dos al·legaven que estaven fent una excursió pel Pirineu però no duien documentació i feien fotografies de les fortificacions. És tan sols un exemple de tota la documentació, en part inèdita, que mostra els esforços que va fer la Generalitat republicana en matèria de relacions exteriors durant la Guerra Civil, i que es pot veure a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Fins al 30 de gener, a la seu de l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, l'exposició La presència internacional de la Generalitat de Catalunya (1936-1939) ensenya a través de la documentació com es va teixir una xarxa d’agents i activitats al món, formada per delegacions i impulsada principalment des del Comissariat de Propaganda i el departament d’Economia. "A partir del 18 de juliol del 1936 hi va haver violència als carrers de Barcelona, però també hem de recordar que la Generalitat republicana va salvar més de 40.000 persones, un esforç que el bàndol revoltat no va fer mai. Més aviat al contrari, executava", assenyala el comissari de l’exposició, Manel Manonelles.

L'evacuació de més de 40.000 persones

Precisament, una de les fotografies mostra com un grup de persones embarquen al port de Barcelona per ser evacuades en un cuirassat britànic. "Primer havien de passar la reixa que estava custodiada per la FAI", destaca Manonelles. Hi va haver una gran tasca propagandística. La Generalitat va obrir delegacions a Londres, Brussel·les i Estocolm i va organitzar accions als Estats Units i Mèxic. Sovint aquestes delegacions també feien feina d’intel·ligència i vigilaven, per exemple, els moviments del pretendent carlí Francesc Xavier de Borbó o les activitats de Francesc Cambó. La mostra posa en relleu fets fins ara força desconeguts, com ara la creació de delegacions a l’exterior per fomentar les relacions comercials (precedent de les actuals delegacions d’Acció) o l’existència d’organismes com ara la Junta de Relacions Culturals (fins a un cert punt també precedent de l’actual Institut Ramon Llull). "Amb aquesta exposició també descobrim la figura de Rafael Closas, que va ser secretari de relacions exteriors de la Generalitat i va fer una tasca invisible però molt important. A més, la seva família ens n'ha cedit l'arxiu, que ha enriquit molt la mostra", detalla la directora de l'Arxiu Nacional, Pilar Cuerva.

Una altra eina de propaganda eren les visites de personalitats, com la de l’intel·lectual francès André Malraux; Jawaharlal Nehru, un dels principals líders del moviment independentista indi que el 1947 es va convertir en primer ministre del país, i l'actor Errol Flynn. Aleshores Flynn ja era tota una celebritat a Hollywood i, després de passar per Barcelona, va voler anar al front de Madrid. Li van facilitar el viatge, però es va difondre el fals rumor que havia estat ferit i la Generalitat republicana li va demanar que marxés. Abans va passar per Barcelona per deixar constància del seu bon estat de salut. Enmig de la guerra, la Generalitat també va organitzar l’exposició d’art medieval més important feta mai a l’exterior: va ser a París, al Jeu de Paume.

Les fotografies d'un agent de la CIA

Quan els bombardejos feixistes es van intensificar a Barcelona, molts consolats es van traslladar a diferents poblacions del Maresme. El 26 de gener del 1939, quan els republicans ja havien perdut la guerra a Catalunya, nou vaixells de guerra van presentar-se a les platges del Maresme per evacuar els seus ciutadans. Hi va haver tensió entre les naus i l’aviació franquista. Un operador de ràdio nord-americà, Frank de Cruz, que més tard seria agent de la CIA, en va fer un reportatge fotogràfic excepcional que el seu fill ha cedit a l’Arxiu Nacional de Catalunya.