"És una injustícia!": els estudiants de Castellbisbal volen exhumar la fossa del poble

CastellbisbalTan sols unes poques passes separen l’Institut Escola Les Vinyes del cementiri de Castellbisbal. Per això, quan a classe, dins el projecte Memòria Oblidada, on aprofundeixen en la Guerra Civil i la repressió, van mostrar el mapa de fosses, alguns estudiants van saltar de la cadira. "Vam veure que en teníem una al costat. Primer creia que hi estàvem a sobre, va ser impactant, i vam anar al cementiri", diu l’Estel, una estudiant de Les Vinyes. "És molt fort que ho tinguéssim tan a prop i no en sabéssim res", afegeix. Al cementiri d’aquesta població del Vallès Occidental hi ha dues fosses, una amb les restes de tres soldats i una altra amb dotze, i només se sap el nom d’un dels soldats republicans que hi estan enterrats. Els homes que van ser-hi inhumats van morir mentre intentaven frenar, sense èxit, l’ofensiva franquista del 25 de gener del 1939. Cap senyalització els recorda.

Els estudiants de 3r i 4t d’ESO d’aquest centre no s’han limitat a conèixer la fossa i a indagar sobre la seva història. Des del centre educatiu han iniciat una autèntica tasca detectivesca per esbrinar-ne més coses i han emprès una lluita perquè la fossa sigui exhumada. Part de la investigació els ha dut a trobar la família d’un dels soldats que hi estan enterrats i aquest divendres el gendre i dos dels nets del soldat Joan Torruella han portat flors al cementiri, en un acte molt emotiu amb els estudiants. "No vam voler complir amb el projecte de l'escola i prou. Hem volgut fer molt més perquè és molt important", diu la Cèlia. "Això s’hauria d’haver fet com a país. Em sembla terrible que no s’hagi fet fins ara", explica la Bruna. "Les famílies tenen dret a saber on poden portar flors i on poden anar per parlar amb els seus morts, tenen dret a exhumar els familiars i a enterrar-los dignament", afirma el Rayan.

Joan Mir és el net de Joan Torruella, el soldat de Cardedeu que va morir a Castellbisbal i va deixar enrere una dona i dos fills, una nena de 6 anys i un nen de 4. La nena, la Pilar, va portar flors al cementiri durant molts anys. "L’avi va ser un dels pocs que van poder identificar quan el van enterrar, perquè duia un anell amb les inicials. Van avisar la meva àvia i la meva mare", relata Mir. Quan la Pilar va reunir prou diners, va fer instal·lar-hi una creu i la fotografia de l’avi. Tanmateix, tant la creu com la fotografia van desaparèixer. "Vam venir durant molts anys, però quan la mare va morir, fa uns disset anys, vam deixar de fer-ho. A més, el cementiri havia canviat i la creu havia desaparegut", explica. Tan sols unes poques hores van separar la mort de Joan Torruella d’una altra tragèdia familiar. "Van bombardejar Cardedeu i a la casa del meu pare hi van morir cinc persones; entre elles, la germana petita del meu pare, la meva tieta", diu Mir, que al cementiri ha recordat als estudiants les morts que hi ha en una guerra. "Moren persones joves, com el pare, infants... Mai més una guerra", diu.

"Volem agafar el relleu"

Els estudiants han agraït moltíssim a la família de Joan Torruella haver assistit a l’homenatge. "Gràcies de veritat i des del fons del cor per haver vingut –han dit els estudiants en el discurs–. Demà és el dia de Tots Sants, una festivitat en què des de temps immemorials i arreu del món s’honoren els morts. Se’ls recorda, se’ls fa presents, s'agraeixen les seves vides. Però aquí, sota els nostres peus, davant nostre, hi ha alguns morts que no han pogut ser recordats com es mereixen".

Han recordat també els valors pels quals es va lluitar durant la Guerra Civil: "Aquí hi ha persones que van decidir lluitar per defensar el que legítimament havien decidit les urnes, persones que van voler aturar l’avanç del feixisme, persones que van lluitar per defensar la llibertat, la democràcia, per ells, però també per nosaltres, o persones que senzillament es van veure obligades a fer una guerra que no era seva. Persones a qui els van desarrelar el nom i la memòria. Ara, més de 86 anys després d’aquell hivern del 39, nosaltres, un grup d’alumnes de l’IE Les Vinyes, volem agafar el relleu i iniciar els tràmits per poder obrir la fossa, recuperar els noms dels qui hi descansen i desenterrar silencis. Ens agradaria que es donés a conèixer la identitat de les persones que hi ha enterrades i que els seus familiars puguin acomiadar-se d’ells amb dignitat".

Dues estudiants, l’Emma i l’Alexia, també han escrit un poema que, entre altres coses, diu això:

La memòria democràtica és un dret.
Cada fossa oberta desenterra una història.
Avui, nosaltres fem un crit a aquell passat.
Un passat que després de tant temps silenciat ha de ser homenatjat.

Tots aquests estudiants han dedicat més de 100 hores a conèixer la Guerra Civil i la dictadura. "Hi dediquem tres mesos i nou hores a la setmana perquè creiem que s’ha d’aprofundir i que no n’hi ha prou amb tractar aquest tema de manera superficial. Emociona veure com reflexionen. Ha passat amb un dels estudiants, que tontejava amb Vox i feia bromes, i després del projecte ha deixat de banalitzar certes coses. I emociona també poder-los mostrar que si coneixen bé uns fets, i treballen junts, poden canviar coses", assegura Betlem Cuesta, que és professora de Les Vinyes. Fins i tot, han creat una comissió dedicada exclusivament a la fossa i han tingut l'ajuda i l'assessorament de l'arqueòleg forense René Pacheco, que té una llarga experiència en la recerca de persones desaparegudes.

Els descobriments familiars dels alumnes

El projecte ha servit perquè molts estudiants indaguessin sobre la història familiar pròpia i descobrissin fets que desconeixien. "Hem fet servir el portal d’arxius espanyols PARES o Todos los Nombres buscant un fil del qual estirar per trobar dades", diu Cuesta. La Martina, per exemple, explica que va trobar documentació sobre la detenció, el judici sumaríssim, l’empresonament i la desaparició del seu rebesavi Santiago: "Vivia en un petit poble de Saragossa, se’l van emportar i el van afusellar. Està enterrat en una fossa", explica la Martina. El Jhonatan va descobrir que els seus orígens no són paraguaians sinó que els seus rebesavis, la mestra Julia Ferrari i Manuel Garrido, que era militar republicà, eren exiliats espanyols que primer van arribar a l’Argentina i després al poble de Curuguaty, al Paraguai. La Chantal va esbrinar que el seu besavi va ser afusellat i enterrat a la porta del cementiri de Berlanga (Badajoz) el 4 d’octubre del 1936. La Marta ara sap que la família del seu besavi ho va perdre tot perquè les terres que tenien van ser col·lectivitzades durant la Segona República.

"Això de les fosses és una injustícia i no se'n parla prou. No hi ha dret que no coneguem el nostre passat i ara, en comptes de donar-nos més drets, ens els estan prenent", diu la Bruna. "Hi ha un gran desconeixement sobre Franco, no se sap què va fer, i això és culpa de les famílies i de les escoles que no ho han explicat", afirma la Cèlia. A totes dues el projecte de l’escola els ha obert la porta a històries que desconeixien i les indigna al silenci i la ignorància sobre la guerra i la dictadura.