"La meva besàvia no mereixia caure en l'oblit"

BarcelonaMés 2.500 morts en tres anys. Aquesta xifra esfereïdora obliga a preguntar-se què va passar al psiquiàtric de Sant Boi, però també en altres centres, durant la Guerra Civil, una incògnita que l'ARA va intentar resoldre a través d'un reportatge d'investigació de Sílvia Marimon publicat el desembre de 2024. Aquest dimarts la periodista ha moderat una xerrada sobre aquesta qüestió al Recinte Modernista de Sant Pau que ha comptat amb la participació d'historiadors, metges i familiars afectats, i l'assistència d'un centenar d'oients.

L'alt nombre de morts als psiquiàtrics durant la guerra ha estat una qüestió silenciada o, si més no, ignorada durant dècades. Abans de la publicació del reportatge de l'ARA, persones individuals havien començat a gratar en aquest capítol fosc de la història recent de Catalunya. Un d'ells és Carles Serret, arxiver de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, que va destapar la gran mortaldat ocorreguda entre 1936 i 1939. "Abans de la guerra hi havia una o dues defuncions diàries; en canvi, durant la guerra hi havia gairebé vint defuncions diàries", assenyala Serret. Marimon remarca la importància de la feina de Serret, perquè quan ella va començar a treballar en aquesta història es va trobar que no n'hi ha pràcticament res escrit. "S'han fet moltes investigacions sobre la Guerra Civil, però no hi ha cap tesi doctoral sobre aquest cas, per exemple", recorda. Josep M. Comelles, psiquiatre que ha publicat nombrosos estudis sobre salut mental a Catalunya, reconeix que hi ha poc material.

Les històries silenciades

Darrere de tots els morts anònims i sense reconeixement hi ha històries personals i familiars com la de Sílvia Martínez, besneta de Josepa Puig Rull, que va morir a l'Institut Mental de Sant Andreu. Ella va descobrir el 2023 que la seva avantpassada havia mort en un psiquiàtric; és a dir, 85 anys després de la defunció. "A la família sempre s'havia dit que la meva besàvia havia desaparegut i jo, des de la innocència de ser una nena petita, no ho entenia. Hi va haver silenci absolut", recorda Martínez, que va començar el periple per descobrir la veritat quan tenia 20 anys i no el va poder acabar fins dècades després. "Ella no mereixia caure en l'oblit", reivindica, sense poder evitar emocionar-se.

L'enigma al voltant de la mortaldat als psiquiàtrics durant la guerra és una nova mostra de l'estigma associat a la salut mental. "La meva sensació és que els malalts mentals eren els últims dels últims, ningú pensava en ells", reflexiona el metge especialista en història i medicina Carles Hervàs. La tesi d'Hervàs es reafirma quan Marimon llegeix diverses cartes d'interns als psiquiàtrics: s'hi fa un retrat d'una dieta escassa i pobra que dona idea de la situació dramàtica que es vivia als centres.

Sense una certesa sobre què va passar, Marcos Robles, historiador que ha engegat un projecte de recerca sobre els psiquiàtrics catalans durant la Guerra Civil després de la publicació de l'ARA, avança una possible hipòtesi: la falta de recursos i l'excés d'interns van provocar un col·lapse dels psiquiàtrics.