Miley Cyrus: “M’agrada que tot el que faig sigui 100% honest”

Nova YorkEl 2013 Miley Cyrus va treure la llengua i les males llengües es van disparar. Amb un grapat de vídeos vaporosos, tries de vestuari escandaloses i una actuació tan còmica com eròtica a la gala dels premis MTV, Cyrus va agafar el carril ràpid per passar d’exestrella infantil (la Hannah Montana de Disney) a estrella del pop i convertir-se en la nova enfant terrible de la música. Avui actua al Palau Sant Jordi de Barcelona, davant de més de 16.000 persones, en la gira europea de presentació del nou disc, Bangerz Tour.

Al documental Miley: El moviment es veu que eres molt conscient de la importància de la gala dels MTV.

Però no sabia que seria l’única realment disposada a anar fins al límit! Molta gent va dir que la meva actuació era sexista i degradant per a les dones, alguns fins i tot que era racista, cosa que ni tan sols em puc arribar a imaginar. Però jo dic, puc guanyar? Si tinc ballarines blanques, sóc racista. Si tinc ballarins negres, sóc racista. Jo ja sé que no sóc racista i que no degrado les dones. La gent també em volia fer emprenyar dient que era feminista, però és que ho sóc. El meu missatge a les dones és que siguin qui vulguin.

¿Tot el debat generat al teu voltant sobre aquests temes ha canviat la teva mirada sobre la raça?

No, no ho he permès. La meva àvia va viure en una època en què no hauries pensat mai que un dia tindríem un president negre. Mai. I la meva àvia no té ni 80 anys, un període molt curt de temps perquè les coses hagin canviat tant. Vaig pensar-hi molt quan Nelson Mandela va morir. Tinc ganes de ser més gran i que els meus fills em preguntin: “Per què parlava tant la gent sobre el color dels teus ballarins?”

¿És conscient que la imatge que es té ara de vostè és la de la gala dels premis MTV o dels seus últims clips?

Vaig passar de ser considerada una nena a una obsessa sexual que es passa el dia fent-se ratlles i prenent Molly [nom en argot nord-americà de la droga MDMA]. Però jo dic, ¿heu sentit a parlar del rock’n’roll? Quan hi ha una escena de sexe en una pel·lícula, la gent diu: “Quin personatge”. Doncs bé, és un personatge. En la vida real no vesteixo com un osset de peluix ni faig twerking amb Robin Thicke.

¿Observa de prop el que fan altres estrelles del pop?

Veig els videoclips de tothom, de manera compulsiva, fixant-me en tot el que porten i el que fan. Abans, com que no tenia formada la meva personalitat, m’era difícil veure’ls, em moria d’enveja. Però ara m’adono que ells tampoc són ells mateixos. No cal que treballis a Disney perquè t’encasellin. De vegades, quan estic amb altres artistes, els faig una foto i m’obliguen a esborrar-la.

No ho deu dir seriosament.

Sí, és de bojos. Ho havia de fer quan tenia 14 o 15 anys, però fins i tot llavors passava de tot. I jo dic: “Tia, tens 30 anys. Què hi ha de dolent en una foto dels teus pits?” No tinc gaires amics famosos, em sembla que els preocupa que els associïn amb mi. És terrible. L’altre dia estava al backstage amb Ariana Grande [estrella emergent del pop] i vaig dir-li: “Surt amb mi i que ens facin una foto, serà el millor que et pot passar, perquè només per associació farà que siguis menys dolça”.

Com la fa sentir que Joe Jonas, dels Jonas Brothers, desvelés que vostè i Demi Lovato van fer-li provar la marihuana?

Si vols fumar herba, fumaràs herba. No hi ha res que dues noietes puguin obligar-te a fer. Potser ho deia per semblar més dur. Érem tan joves que no sé com es va poder sentir pressionat per nosaltres.

¿És cert que va perdre una portada a Vogue per la gala dels MTV?

No puc dir-ne gaire cosa. Però resulta que ho havia de fer a canvi d’una cosa, i no hi estava disposada. Ara mateix, no té sentit que surti a la portada de Seventeen o Teen Vogue perquè no parlo de la manera que entenen els adolescents. Kurt Cobain va dir que hi ha un lloc especial a l’infern per a la gent que glamuritza les drogues. Jo no vull ser la persona que digui a gent de 16 o 17 anys “fumeu herba”. Tinc una germana petita. No vull que fumi herba, i no és perquè pensi que l’herba és dolenta, però...

Vol que ella sigui prou gran per prendre la decisió.

Sí, ella prendrà la decisió. Però no és això només. És el meu llenguatge, també. No sé com no parlar de la manera que ho faig. M’agrada que tot el que faig sigui 100% honest. Només vull ser qui sóc.