Art
Cultura 27/01/2022

El MNAC reclama al ministeri de Cultura un deute acumulat de més 8 milions

El director, Pepe Serra, veu l'ampliació "a punt de desencallar-se"

4 min
MNAC

BarcelonaFalten uns mesos perquè faci deu anys que Pepe Serra va assumir la direcció del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i perquè finalitzi el seu contracte, i any rere any ha reclamat incansablement l’ampliació del museu, tant pel mateix equipament com per una operació de ciutat de rehabilitació de la part baixa de la muntanya de Montjuïc. Ara assegura que l’ampliació està “a punt de desencallar-se” i que l’entesa entre el departament de Cultura i el ministeri de Cultura és “molt positiva”. En la part econòmica, mentre que el departament de Cultura ha augmentat un 20% l’aportació, la represa recent de les converses amb el ministeri ha sigut positiva però encara no s’ha concretat en unes aportacions més substancioses. Precisament, el ministeri, a qui correspon una aportació anual del 30%, té amb el museu un deute acumulat de 8,42 milions d'euros. Fonts del MNAC asseguren que el 2012 va ser l’últim any que l’aportació es va acostar aquell percentatge, amb un 29,12%. Pel que fa a la seva continuïtat, Pepe Serra recorda que serà el patronat del museu qui farà pública la seva decisió en els pròxims mesos.

Pel que fa a la programació, l’atmosfera barcelonina del MNAC tindrà enguany tints atlàntics: a la primavera s’hi podrà veure una gran exposició a la ciutat de William Turner, considerat el paisatgista més important del Romanticisme (del 18 de maig a l’11 de setembre). La mostra està organitzada amb la Tate i arribarà a Barcelona després de veure’s a Aarhus (Dinamarca) i Dublín. Inclourà un centenar d’obres, entre pintures, dibuixos, esbossos i gravats de tota la seva trajectòria des de la dècada de 1790 fins a finals de la de 1840. Coincidint amb aquesta exposició el museu en presentarà una altra amb una selecció del seu fons dels dibuixos de paisatges del segle XIX, d’artistes sobretot catalans com Marià Fortuny, Ramon Martí Alsina i Antoni Fabrés.

“No soc gaire partidari de rebre exposicions de fora, però algunes de les raons per les quals aquesta exposició té sentit aquí és que som un gran museu, Barcelona és una gran ciutat”, diu Serra. “No volem que Turner caigui aquí com un bolet –subratlla–, i el fem servir per exposar la nostra col·lecció de dibuixos del segle XIX, lluny de les comparacions, que són d’uns artistes que també són molt bons”. Una altra exposició de caire internacional de la programació consistirà en la reunió, per primera vegada, de les pintures murals d’Annibale Carracci de la Capella Herrera de l’església romana de Santiago de los Españoles (de l’1 de juliol al 2 d’octubre), coorganitzada amb el Museu del Prado i el Palazzo Barberini de Roma i que va quedar ajornada per la pandèmia.

'Anant cap al ball (San Martino)', de William Turner.
'Sense títol [Costa del cap de Creus]', de Mey Rahola.

La col·lecció del museu, i les diferents maneres com creix, serà la protagonista de moltes més exposicions: la primera que obrirà (del 10 de març a l’11 de setembre) serà la de la donació de Benet Rossell (1937-2016), a la qual seguirà Maternasis, fruit de l’adquisició de les il·lustracions del llibre homònim de Núria Pompeia , que serà reeditat per l’editorial Kairós en una mostra on també es podran veure noves adquisicions de Roser Bru, Mari Chordà i Parvine Curie. Aquesta última artista, una escultora francesa vinculada amb Barcelona i Cadaqués, és una de les recuperacions que el museu ha endegat dins la feina continuada que fa amb les dones artistes (del 21 d’abril al 25 de setembre). “Tornem a posar el relat de les dones artistes, i l’important d’aquests col·lectius és que el seu relat sigui imprescindible dins el museu”, subratlla Serra. En paral·lel a les obres d’art, el MNAC també rep donacions d’arxius, com el d’Hermen Anglada Camarassa, del qual es podrà veure una selecció de fotografies, llibres i documents a la tardor (del 20 d’octubre al 23 d’abril del 2023).  

Feliu Elias, Mey Rahola, Lluís Borrassà

La línia d’exposicions amb les quals el MNAC consolida els relats historiogràfics del segle XIX continuarà: després d’artistes com Josep Tapiró, Ismael Smith i Lluïsa Vidal, es podrà veure una exposició del pintor, caricaturista i historiador i crític d’art Feliu Elias, organitzada conjuntament amb el Museu d’Art de Sabadell i amb informació inèdita (del 10 de novembre al 19 de març del 2023). També faran aquest exercici en el camp de la fotografia: després del descobriment de la fotògrafa pionera Mey Rahola a l’edició del festival In Cadaqués de l’any passat, la seva obra es podrà veure a Barcelona (del 24 de novembre al 29 de maig del 2023). Simultàniament, el Museu de l’Empordà presentarà una altra mostra d’aquesta artista. Per acabar l’any, el museu estrenarà una sala dedicada a una primera espasa del Gòtic, Lluís Borrassà, i els retaules que va fer per a la catedral de Barcelona. Inclourà les últimes incorporacions d’aquest artista al museu (del 20 de desembre al 21 de maig del 2023). 

En el terreny dels artistes al museu, Jordi Bernadó portarà a la Sala Oval la seva sèrie ID Project, consistent en retrats d’esquena d’un reguitzell de personatges famosos com autors, cineastes, polítics i activistes en un entorn triat per ells mateixos. Més enllà de les exposicions de l’any, Pepe Serra apunta que el 2023 la col·lecció tindrà un pes molt important en la programació, perquè volen reformar les sales d’art romànic i fer noves incursions en els àmbits de l’art de postguerra i la fotografia.

El pressupost d’enguany del museu és de 16 milions d’euros, 2,1 dels quals seran per a l'activitat. “La qüestió econòmica tornarà a ser molt rellevant”, adverteix Serra, per l’impacte que la davallada del turisme té en els ingressos dels museus. “La situació es normalitza però encara està molt lluny del 2019", conclou el director, quan ingressaven entre 5 i 6 milions d’euros en lloc dels 2 d'ara.

stats