Mor l'actor Ned Beatty, un dels grans secundaris de Hollywood

Barcelona“No hi ha nacions. No hi ha pobles. [...] No hi ha Estats Units. No hi ha democràcia. Només IBM, AT&T, Dupont, Dow, Union Carbide i Exxon. Aquestes són les nacions del món d'avui”. Era un dels moments àlgids de la pel·lícula Network (1976), de Sidney Lumet, el discurs que etzibava el president d'una important cadena de televisió al presentador transformat en messies populista. El pronunciava Ned Beatty amb teatralitat de predicador i fervor neoliberal i va proporcionar-li una nominació a l'Oscar que va acabar guanyant Jason Robards per Tots els homes del president, una pel·lícula en què Beatty tenia un paper com a font de Carl Bernstein. Als 70, era fàcil trobar Beatty en qualsevol dels grans títols d'una era gloriosa del cinema nord-americà perquè era, ras i curt, un dels seus millors actors. Aquest dilluns el seu representant ha confirmat que Beatty ha mort als 83 anys a la seva casa de Los Angeles.

Nascut a Kentucky, va treballar durant deu anys al teatre abans de debutar en cinema amb la brutal Deliverance, de John Boorman, on les vacances d'uns amics a les muntanyes de Geòrgia acaben convertides en un malson. En l'escena més recordada, Beatty era violat a punta de pistola per uns homes de la zona. Deliverance va ser la primera de les cinc pel·lícules nominades a l'Oscar en què Beatty va actuar; les altres van ser Network, Tots els homes del president, Nashville i Toy Story 3, en què prestava la veu a l'osset de peluix –i ment criminal– Lotso. Perquè Beatty també tenia una faceta juganera; de fet, el seu paper més recordat és segurament l'Otis de les dues primeres entregues del Superman de Christopher Reeve, en què feia de risible sequaç de Lex Luthor i formava una imbatible parella còmica amb Gene Hackman.

Però Beatty funcionava en tots els registres: com a xèrif llefiscós a Els traficants –que va consagrar Burt Reynolds com a heroi d'acció–, com a advocat egocèntric al Nashville de Robert Altman, com a tenor irlandès al melodrama Hear my song, com a poc fiable pare de John Goodman a Roseanne, com a mossèn amb rang de coronel a la sèrie M.A.S.H. o com a taciturn detectiu a Homicide. Life on the streets, prestigiosa sèrie policíaca que adaptava un llibre de David Simon, creador de The wire. Durant les últimes dècades va alternar el teatre amb la televisió i el cinema, on va treballar per a directors com Paul Schrader (The walker), Mike Nichols (La guerra de Charlie Wilson), Bertrand Tavernier (En el centre de la tempesta) i Oren Moverman (Rampart).