Cinema
Cultura 13/12/2021

Troben morta a casa seva l'actriu Verónica Forqué

La policia confirma que l'actriu s'ha suïcidat al seu domicili als 66 anys

3 min
Verónica Forqué al la pelúcula kika, l'any 1993

BarcelonaL'actriu Verónica Forqué ha mort a casa seva, a Madrid, als 66 anys. Els serveis d'urgències no li han pogut salvar la vida i la policia ha confirmat a EFE que es tracta d'un suïcidi. L'actriu de Kika i ¿Qué hecho yo para merecer esto?, de Pedro Almodóvar; de Sé infiel y no mires con quién i El año de las luces, de Fernando Trueba, i de Bajarse al moro, de Fernando Colomo, era un dels rostres més famosos i estimats del cinema espanyol. L'estiu passat va abandonar el programa MasterChef Celebrity per problemes psicològics. L'actriu havia explicat que havia patit dues depressions al llarg de la seva vida, després de divorciar-se del realitzador Manuel Iborra –parella durant més de trenta anys– i després de la mort del seu germà el 2014.

No fa ni un mes, l'actriu recollia el premi Cineuropa al Teatro Principal de Santiago de Compostela. Forqué, en declaracions a l'agència Efe, explicava que el guardó era com "una abraçada", que l'animava a continuar. Reconeixia que la interpretació era el que més l'apassionava: "És el meu ofici, la meva feina, la meva vocació. No sé fer cap altra cosa i això tampoc és que ho faci gaire bé, però no sé fer res millor".

Filla del director i productor José María Forqué, va començar a treballar de molt jove, amb 17 anys, sobretot de la mà del pare. Als anys 80 es va convertir en una actriu de comèdia. El primer a confiar en aquella dona de veu aflautada, mirada viva i cabellera pèl-roja va ser Pedro Almodóvar, amb la prostituta naïf Cristal de ¿Qué he hecho yo...? (1984) i després a Matador (1986). Allò va ser un salt d'escala, perquè va començar a treballar amb els principals directors espanyols. El año de las luces de Fernando Trueba li va valdre el premi Goya a actriu de repartiment el 1986. L'any següent seria la primera actriu a endur-se dos Goya en la mateixa gala: va guanyar el Goya a millor actriu per La vida alegre de Colomo i com a secundària el va guanyar per Moros y cristianos de Luis García Berlanga. El quart Goya li arribaria en la nova col·laboració amb Almodóvar, pel seu paper de maquilladora ingènua i optimista a Kika (1993). El Deseo, la productora d'Almodóvar, ha enviat un missatge lamentant la pèrdua de l'actriu: "El buit que deixa a les nostres vides i al nostre cinema és irrecuperable. Se n'ha anat una actriu extraordinària i una persona insubstituïble, amb qui vam tenir l'honor de treballar i compartir la vida".

El seu talent, que va demostrar tant en la comèdia com en el drama, la van convertir en una de les actrius més populars d'Espanya. I també de les més premiades: comparteix amb Carmen Maura el rècord dels quatre Goya amb tan sols cinc nominacions. Paral·lelament al cinema, va tenir papers de gran popularitat a la televisió al llarg dels anys 80 i 90, amb títols com Ramon y Cajal, Pepa y Pepe i Eva y Adán, agencia matrimonial. I fins i tot va actuar a La que se avecina la temporada 2014-2015. També al teatre va ser un rostre popular, en especial com la primera Carmela de la mítica ¡Ay, Carmela! de José Sanchis Sinisterra. També va fer la versió teatral de Bajarse al moro (1985), Doña Rosita la soltera (2004) o Shirley Valentine (2011). L'actriu va treballar també en el doblatge. Va ser la veu de Shelley Duval a El resplandor, la mítica pel·lícula de terror de Stanley Kubrick, que va supervisar personalment el doblatge del film. "No em va triar perquè m'hagués vist actuar, sinó perquè el meu timbre de veu s'assemblava molt al de Duvall –explicava Forqué–. El director de doblatge, Carlos Saura, li va enviar diverses veus i Kubrick em va triar. Em va donar una gran alegria". Kubrick va quedar molt content amb la feina de l'actriu.

Els pròxims mesos s'estrenaran dues pel·lícules de Forqué: A mil kilómetros de la Navidad, d'Álvaro Fernández Armero, i Espejo, espejo, de Marc Crehuet. Aquesta última la van rodar l'agost del 2020 i el director català diu que tot i que per a ell "era un mite", "sempre va estar molt divertida, espontània i propera".  Quan va fer la promoció de la pel·lícula El último rinoceronte blanco, on interpretava la mort, l'actriu lamentava que hi havia escassetat de papers per a les actrius de la seva edat i explicava que, a mesura que s'anaven fent grans, desapareixien de la pantalla, però que això li havia permès gaudir més del teatre. El 2020 va guanyar el Max de teatre per Las cosas que sé que son verdad.

Molts companys de professió lamentaven avui la pèrdua de l'actriu.

Carlos Latre també lamentava la mort de l'actriu:

El director teatral i dramaturg Guillem Clua expressava la tristesa per la pèrdua de l'actriu però també alertava sobre el silenci que hi ha entorn de les malalties mentals i el suïcidi:

L'Institut Nacional Espanyol de les Arts Escèniques i de la Música també es feia ressò de la pèrdua de l'actriu:

stats