Obituari
Cultura 28/04/2022

Mor Hado Lyria, traductora a l'italià de Montserrat Roig, Vázquez Montalbán o Juan Marsé

Filla d'un "sefardita de Sarajevo", com es va autodefinir en alguna ocasió, va publicar també poesia

3 min
Hado Lyria/Míriam Sumbulovich, entre Leonardo Sciascia i Manuel Vázquez Montalbán, en una imatge de 1989

LondresAquest dimecres, a la seva altra ciutat, l'adoptiva Milà, ha mort víctima d'una llarga malaltia la poeta, traductora i pintora Hado Lyria. Va néixer fa 82 anys a la població dels Alps francesos de Laye, però es va traslladar a Barcelona de ben petita, fins al punt de sentir-se barcelonina. Nascuda com a Myriam Sumbulovich, era la filla d'un "sefardita de Sarajevo", com ella mateixa es va autodefinir en alguna ocasió. Per al món de la cultura catalana i espanyola el nom de Hado Lyria (el destí de les flors) potser no és gaire conegut, llevat d'aquells amants de la poesia que hagin pogut llegir el seu volum Delenda, publicat a Visor el 1999. Però a Itàlia és tota una referència per als amants de la literatura en castellà i català, gràcies a la seva tasca com a traductora, entre altres, d'algunes de les obres de Montserrat Roig, de pràcticament tota la de Manuel Vázquez Montalbán, de la de Marsé, de la de Jorge Luis Borges o Rafael Chirbes.

Qui signa aquest obituari va tenir l'oportunitat i la sort de conèixer-la a Madrid el 1997. Era una persona extravertida, enormement culta i alegre, molt xerraire, que quaranta anys enrere, el 1957, com ella mateixa explica en un meravellós article publicat el 2007 al volum El compromiso con la memoria, coordinat pel professor José Colmeiro , va conèixer Manuel Vázquez Montalbán, una relació que no es trencaria mai. Van coincidir a l'"Escola Oficial de Periodisme, a l'aleshores semiabandonat exconvent de Santa Mónica", una coneixença que obriria al llavors futur creador de Carvalho el món de la literatura italiana. Des d'aleshores, pràcticament, Myriam Sumbulovich / Hado Lyria es va convertir en la millor ambaixadora de Manolo a Itàlia, i també per a tants altres autors –Montserrat Roig, Juan Marsé, Borges, etcètera– almenys en la primera introductora. Sumbulovich va estudiar al Liceu Italià de Barcelona.

En el ja esmentat text de Sumbulovich –El estigma de aquella adolescencia: Una memoria literaria–, la poeta repassa alguns dels episodis de la seva relació improbable amb Montalbán; improbable inicialment, perquè ell era fill del carrer de la Botella, al Barri Xino, com se'n deia aleshores, i ella del carrer de Madrazo, a la part alta de Barcelona; i encara molt més improbable perquè quan es van trobar ella acabava de tornar dels Estats Units: "On com a estudiant d'intercanvi havia obtingut el diploma de high school en una petita ciutat de Michigan, Owosso, on la família del jutge Michael Carland m'havia tractat meravellosament i on vaig poder tenir contacte per primer cop amb la poesia d'Eliot, de Pound i de Yeats. [A Manuel Vázquez Montalbán] Jo li semblava un personatge acabat d'aterrar de la lluna, del món dels impossibles".

A finals del 1958, Sumbulovich marxa a viure a Itàlia i, segons confessió de la poeta –a qui Montalbán glossa en alguns dels seus primers poemaris–, no només li causa un "immens dolor", sinó que aquella connexió és la raó per la qual ell "va posar-se a estudiar l'italià amb passió": "No volia quedar enrere, i jo li enviava llibres, li explicava un món culturalment nou, tan diferent del francès que fins aleshores ens havia enlluernat. Vittorini, Pratolini, Gadda, el primer Pasolini, el Moravia de La noia".

La imatge que acompanya aquest text, amb Leonardo Sciascia, Myriam Sumbulovich i Manolo Vázquez Montalbán, és de la nit en què comença a forjar-se l'admiració que el món cultural italià sentiria per l'escriptor barceloní. És una d'aquelles reunions culturals, de què dona testimoni Sumbulovich, que desferma un atzar que en el pitjor dels casos cal titllar de molt afortunat i profitós.

Gran ambaixadora

Amb la tremenda ironia que caracteritza tota la seva obra, en el pròleg al llibre Delenda abans esmentat, que podeu trobar a la web Vespito.net , obra de Carlo Andreoli, i que també es va difondre al Babelia en versió resumida, Montalbán va definir magistralment qui era i què havia fet Hado Lyria: "A Itàlia, Myriam Sumbulovich és més coneguda com a Hado Lyria, pintora postmoderna abans que el postmodernisme tingués un anell amb una data dins, traductora a l'italià de Borges, Marsé i de gairebé tota la meva obra. Myriam exerceix també com a consultant sobre literatura espanyola i catalana d'importants editorials i ha sigut una peça importantíssima per al coneixement italià de la literatura espanyola contemporània, mitjançant una lluita duríssima per convèncer els italians que la literatura espanyola no va acabar el dia que el franquisme va afusellar García Lorca. Sumbulovich ha batallat per les joves literatures d'Espanya, basant-se en una actualització gairebé malaltissa que li ha permès ser una ambaixadora cultural in pectore i més eficaç que totes les ambaixades culturals oficials o oficioses juntes". Un reconeixement molt més que merescut.

Descansa en pau, Myriam. Sempre recordaré aquells dies a Madrid i totes les històries que explicaves i que, almenys que en tingui notícia, mai no et vas acabar de decidir per escriure. Llàstima!

stats