Mor el compositor Carles Guinovart als 78 anys

BarcelonaEl compositor Carles Guinovart, nom de referència de la música contemporània catalana va morir dilluns als 78 anys. El condol va ser unànime ahir entre músics i institucions musicals, del Palau de la Música i L’Auditori a la Escuela Reina Sofía de Madrid, la Musikena del País Basc i l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), centres en els quals va fer de professor. “L’estudi de l’harmonia i el contrapunt és, per a la comprensió de la música, quelcom tan important com l’estudi de la gramàtica a l’escola per a la comprensió del llenguatge”, deia Carles Guinovart, compositor i pedagog que va exercir el mestratge en diverses generacions de músics.

Va ser a finals dels 60 en tornar de París, on havia ampliat estudis amb Olivier Messiaen, quan Guinovart va anar a veure el director del Conservatori de Barcelona, Joan Pich Santasusana, “per proposar-li de cobrir una de les mancances d’aquell moment, que era la poca informació que s’hi donava sobre la música del segle XX”, tal com recordava en una entrevista a la revista Sonograma.

Guinovart va ser precisament un dels imprescindibles a l’hora de crear, promoure, difondre, estudiar i ensenyar la música contemporània. Nascut a Barcelona el 10 de març del 1941, va fer tasques docents al Conservatori Superior Municipal de Barcelona i a l’Esmuc. Va crear el Concurs Internacional de Música de Girona, i va ser un dels fundadors de l’Associació Catalana de Compositors.

Tot això mentre desenvolupava una carrera com a compositor amb fites com Voyage au fond du miroir, una obra per a dotze cordes solistes que es va estrenar el 1989 i que ell mateix definia com “un viatge fantasiós al fons irreal d’un espai inexistent, una reflexió sonora sobre l’espai acústic, una subtil invitació a l’audició musical”. També va compondre el poema simfònic L’àngel de la mort (1980); Homenatge a Joan Salvat-Papasseit (1979), per a cor; El Aleph, per a narrador i quartet instrumental (2005), i obres per a piano preparat com Stella splendens (1987) i per a orgue com The kiss of Judas (1973). “Recordo com ens feia arribar una gran quantitat de les seves obres. Era una persona molt vinculada a la música d’orgue”, explicava ahir l’organista Juan de la Rubia.