El món del teatre perd l'emblemàtica figura de Josep Anton Codina

Barcelona“Una fita en el paisatge teatral”: així descrivia el dramaturg i assagista Guillem Jordi Graells la figura de Josep Anton Codina, mort aquest dissabte a Barcelona als 88 anys. Els dos van fer equip en un llibre de converses publicat per l’Institut del Teatre –on Codina va estar vinculat durant més de tres dècades– el 2019, un any després de rebre el Premi Nacional de Cultura. 

Codina ha estat un dels noms clau del teatre independent català des de la dècada dels 60 del segle XX. Director d’escena prolífic, programador de festivals i impulsor d’escoles teatrals com la Josep Yxart de Tarragona, va fer els seus primers passos en el món teatral ajudant a fundar, el 1958, l’Equip d’Expressió Dramàtica dins del llavors popular moviment escolta de Catalunya. 

La vinculació amb Capmany i Vidal Alcover

El 1963 es va vincular a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual com a alumne i ajudant de direcció de Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat, fet que li va permetre participar en muntatges com Vent de garbí i una mica de por (1964) i Ronda de mort a Sinera (1965), obra basada en textos de Salvador Espriu. Acompanyat de Capmany i Jaume Vidal Alcover va formar part de la companyia Ca, Barret!, que va impulsar nombrosos espectacles entre el 1968 i el 1975. 

Codina va dirigir també els Festivals de Teatre de Tarragona entre el 1971 i el 1983, i va programar el Festival Grec de Barcelona els anys 1984 i 1985. Des del 1988 va ser professor i coordinador de l’Institut del Teatre. Abans d’això, va dirigir muntatges de Federico García Lorca (Los títeres de Cachiporra, 1964), de William Shakespeare (Juli Cèsar, 1968 i La comèdia dels errors, 1973) i de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu (Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, 1970).També l’òpera Dido i Enees, de Henry Purcell (1983).