Mor l'historiador David Abulafia, apassionat i gran expert de la Mediterrània medieval

BarcelonaQuan fa pocs mesos es va publicar per primera vegada en català el llibre La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500 (Veles i Vents), l'historiador britànic David Abulafia explicava que estava escrivint moltíssim. Volia publicar un nou llibre i aprofundir més en la història del regne de Mallorca. Era un apassionat de la història de la Mediterrània medieval. En una entrevista a l'ARA, recordava que l'interès havia començat a l'escola primària. "Em captivaven les Croades, però el meu professor es negava a parlar-ne. A Cambridge hi vaig poder aprofundir i em vaig adonar que el que m'atreia era el Mediterrani. Vaig passar una llarga temporada a Itàlia. La historiografia no posava gaire atenció al sud i a Sicília, però jo vaig voler estudiar des del sud cap al nord, i no a l'inrevés, i això, inevitablement, em va portar al món català, per la conquesta catalanoaragonesa de Sicília i Sardenya", explicava l'historiador, que va morir ahir, diumenge, sobtadament a casa seva, a Oxford, als 76 anys.

Professor emèrit d’història del Mediterrani a la Universitat de Cambridge i membre de la British Academy i de la Royal Historical Society, Abulafia va dedicar la seva carrera a explorar la complexa interacció política, econòmica i cultural entre cristians, jueus i musulmans a la Mediterrània medieval. Mai va perdre la curiositat ni l'afany per entendre la història d'aquesta regió i d'aquest període. Va aprofundir molt en la història de la Corona catalanoaragonesa, era un gran admirador de l'obra de Ramon Llull i coneixia a fons les quatre grans cròniques (el conjunt de textos formats pel Llibre dels fets de Jaume I el Conqueridor, el Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós). "És remarcable el desenvolupament d’una cultura vernacla representada en aquelles quatre grans cròniques, són com la Bíblia de la història catalana. Ferran Soldevila en va fer una edició preciosa, amb enquadernació de cuir, paper molt fi i dues columnes, igual que una Bíblia. No és l’edició que es fa servir més avui dia, però especialment durant el franquisme aquests textos eren molt importants com a record de la identitat catalana", explicava Abulafia.

Nascut a Twickenham el 12 de desembre del 1949, Abulafia era de família jueva sefardita. Autor d’assajos traduïts al castellà com El descubrimiento de la humanidad, El gran mar. Una historia humana del Mediterráneo i Un mar sin límites. Una historia humana de los océanos, l'historiador va saber combinar el rigor històric amb la divulgació. "Tenia una gran capacitat de síntesi, perquè coneixia molt bé les fonts i havia aprofundit molt en la història. Va escriure llibres de més de mil pàgines, però hi aboca molta informació, segles d'història, i són lectures molt accessibles", assegura el seu traductor al català i editor, Oriol Ràfols. "Ell era molt conscient de les seves arrels sefardites", afegeix.

Gran admirador de Ramon Llull

De fet, a La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500, Abulafia parla també de com era la coexistència entre jueus, musulmans i cristians. Un dels problemes era conciliar una reialesa cristiana amb el fet d’haver de governar sobre un gran nombre de musulmans i jueus. En segons quins moments i llocs es va optar per solucions dràstiques, com l’expulsió de musulmans i jueus, o vendre’ls com a esclaus. N'hi va haver també de més tolerants, com permetre’ls practicar la seva religió amb restriccions. "Hi havia una certa cultura, en aquella època a la península Ibèrica. No parlaria de convivència, però jueus i musulmans formaven part del teixit social, igual com hi havia rics i pobres, nobles i pagesos. Era simplement la realitat del moment, però hi havia pressions, com les que exercien Ramon de Penyafort i els frares dominics per a la conversió al cristianisme de musulmans i jueus", afirmava l’historiador, meravellat per la figura de Ramon Llull. "Estava clarament en contra de la conversió forçada i estava convençut que podia demostrar l’autenticitat del cristianisme mitjançant una demostració lògica. Trobo Llibre del gentil i els tres savis absolutament fascinant. L’altra cara de la moneda és que no sembla que Llull aconseguís convertir a ningú en tots els seus viatges", assegurava Abulafia.

L'obra de l'historiador va rebre premis com la British Academy Medal, el Wolfson History Prize i el Mountbatten Maritime Award. Abulafia també va ser reconegut amb el títol de Commendatore de l’Ordre de l’Estrella de la Solidaritat Italiana i el de Commander of the Order of the British Empire (CBE) pel seu servei a la recerca i la divulgació històrica.