Mor Lina Wertmüller, gran dama del cinema italià i primera directora nominada a l'Oscar
'Insòlita aventura d'estiu' i 'Pascualino set belleses' són dues de les cintes més destacades de la pionera cineasta
BarcelonaLa cineasta italiana Lina Wertmüller, referent del cinema europeu que va obrir camí a les directores i va ser la primera dona nominada a l'Oscar de millor direcció, ha mort aquest dijous als 93 anys segons informa la premsa italiana. Considerada la gran dama del cinema italià del segle XX, Wertmüller va dirigir una trentena de pel·lícules d'una expressivitat única i personal, amb fites artístiques com Pascualino set belleses, Insòlita aventura d'estiu o el seu debut del 1963, Els basiliscos. Quan el 2019 van lliurar-li un Oscar honorífic, una altra directora nominada a l'Oscar, Greta Gerwig, va dir sobre ella: "No està al servei de cap ideologia. El que li interessa és trencar les regles. [...] Em meravella com a dona, com a pionera i com a padrina de totes nosaltres però, per damunt de tot, com a cineasta immensa".
Abans de dedicar-se el cinema, Wertmüller va viatjar per Europa amb una companyia de titelles d'avantguarda en què es va anar forjant el seu gust per l'exageració dels sentiments i la barreja de comèdia i drama. A principis dels 60, els consells de Federico Fellini van ser determinants perquè redirigís la seva carrera cap al cinema i debutés com a directora amb Els basiliscos, retrat de tints neorealistes de tres amics del sud d'Itàlia, un territori que exploraria sovint en les seves pel·lícules. El 1968, Il mio corpo per un poker converteix Wertmüller en la primera dona que dirigia un spaguetti western. Abans, Questa volta parliamo di uomini, del 1965, il·lustra el gran interès de la directora per retratar la manera de ser dels italians, especialment dels homes en l'àmbit de les relacions de parella.
Els 70 són la gran dècada de Wertmüler, amb èxits internacionals com Insòlita aventura d'estiu o l'aclamada Pascualino set belleses, nominada a quatre Oscars: direcció, guió, pel·lícula estrangera i actor protagonista, un magnífic Giancarlo Giannini en la pell d'un napolità oportunista i supervivent nat que acaba en un camp de concentració nazi. Giannini és una presència fonamental en el cinema de Wertmüller: actor i directora van treballar junts en vuit ocasions, la primera el 1972 amb Mimí metal·lúrgic, ferit en el seu honor.
Tot i que les pel·lícules de la directora s'acostumen a emmarcar en el marc de la commedia all'italiana, Wertmüller no es trobava còmoda amb aquesta etiqueta i assegurava que ella no feia comèdia. Sentit de l'humor no n'hi faltava i és conegut el seu gust pels títols llargs, com el de la seva pel·lícula de 1978 amb Sophia Loren i Marcello Mastroianni Un fatto di sangue nel comune di Siculiana fra due uomini per causa di una vedova. Si sospettano moventi politici. Amore-Morte-Shimmy. Lugano belle. Tarantelle. Tarallucci e vino (La viuda indomable a casa nostra), que ostenta el rècord Guinness del títol més llarg de la història del cinema.
L'èxit de Wertmüller als Estats Units va proporcionar-li un contracte amb Warner i el 1978 va dirigir el seu primer film en anglès, A night full of rain, amb Candice Bergen i, altre cop, Giancarlo Giannini. Durant els anys 80 dirigeix projectes internacionals de perfil més baix com el narcothriller Camorra: contacte a Nàpols, protagonitzat per Harvey Keitel, Paco Rabal i Ángela Molina, o el drama sobre la sida Una nit de clar de lluna, amb Rutger Hauer i Nastassja Kinski. Wertmüller va continuar rodant en les dècades següents, però sense grans èxits internacionals i reconduint el seu cinema cap a una certa sobrietat. La seva última pel·lícula és Massa amor, del 2004, sobre un matrimoni septuagenari que interpreten Sophia Loren i F. Murray Abraham.
