Mor Little Richard, pare del rock'n'roll i llegenda musical, als 87 anys

BarcelonaLittle Richard (Macon, Georgia,1932 – 2020) va ser un dels pares fundadors del rock'n'roll i un músic efervescent, pioner i innovador al llarg de més de set dècades. L'artista ha mort aquest dissabte als 87 anys per causes desconegudes, segons ha confirmat el seu fill, Danny Penniman, a la revista Rolling Stone. Músic carismàtic amb una aparença explosiva, Little Richard era conegut per temes com Tutti frutti i Long tall Sally i les seves creacions van influir nombroses generacions d'artistes des de mitjans del segle passat fins a l'actualitat.

Nascut amb el nom de Richard Wayne Penniman, Little Richard va créixer en una família amb 11 infants més i amb la forta presència dels seus oncles, que eren capellans. De petit va començar a cantar a l'església, si bé al seu pare no li feia gaire gràcia la seva afició per la música. Quan tenia 13 anys, Little Richard va marxar de casa i se'n va anar a viure amb una família blanca a Macon per poder continuar cantant.

Als anys 50 el seu talent va començar a sobresortir per damunt de la resta. El 1951 va guanyar un concurs local que li va permetre gravar el seu primer disc amb la companyia RCA Records. Quatre anys abans, quan en tenia 15, va adoptar per primera vegada el nom de Little Richard, amb el qual passaria a la història. El cantant explicava que va triar aquest nom artístic perquè estava cansat que la gent no sabés pronunciar el seu cognom i, a més, així feia honor a la tradició del R&B i el blues, en què les cançons estaven plenes de noms com Little Esther i Little Milton.

El 1953 Little Richard va decidir crear el seu propi grup, The Upsetters, i el 1954 van gravar el seu primer disc. Però el músic treballava rentant plats a l'estació d'autobusos de Macon i veia com la banda no aconseguia enlairar-se, així que va optar per enviar una maqueta a Specialty Records. La discogràfica li va proposar treballar conjuntament si deixava el grup, i a partir d'aquí la trajectòria de Little Richard va ser meteòrica.

Al nivell d'Elvis Presley

Little Richard explicava que va arribar a un dels seus grans hits d'una manera totalment casual. Durant una sessió de gravació, el músic va començar a cantar de manera improvisada Tutti frutti, una cançó amb una lletra divertida i plena d'onomatopeies –la tornada fa "a-wop-bop-a-loo-bop-a-wop-bam-boom"– i una melodia extremadament enganxosa que al músic se li havia acudit mentre rentava els plats. La lletra original estava carregada de contingut sexual: parlava de com gaudir del sexe anal. La discogràfica va veure de seguida que seria un èxit i, amb un canvi de lletra, va tirar-la endavant el 1955. Tutti frutti es va popularitzar ràpidament, es va convertir en una revolució sobretot per al públic més jove i va suposar el primer triomf per a Little Richard.

Little Richard defensava que el rock'n'roll el van crear músics de la comunitat negra i, de fet, en nombroses ocasions havia assegurat que el rock va començar a triomfar quan va llançar Tutti frutti. Després d'aquell hit en van venir molts d'altres: Long tall Sally, Slippin' and slidin', Jenny, Jenny i Good golly, Miss Molly, tots caracteritzats per un ritme musical frenètic i un so que barrejava el bugui-bugui, el gòspel i el jump blues. A finals dels anys 50, Little Richard ja s'havia situat al nivell d'estrelles com Elvis Presley i Jerry Lee Lewis i s'havia convertit en una icona del rock.

Com a tal, Little Richard va participar en diverses pel·lícules com Don't knock the rock (1956) i The girl can't help it (1957). El 1957 va fer una aturada professional sobtada després de patir un accident, però cinc anys després va tornar als escenaris. Va rebre el suport dels Rolling Stones i els Beatles, amb els quals va actuar a Hamburg. La influència musical de Little Richard va ser immensa. Paul McCartney deia el 1982 que la primera cançó que va cantar en públic va ser Long tall Sally, Bob Dylan explicava que de petit tocava les cançons de Little Richard a la guitarra i Deep Purple li va dedicar la cançó Speed king de l'àlbum In rock. A partir dels anys 70, el músic va rebaixar la seva activitat professional, si bé seguia actuant. Va tornar a les seves arrels de gòspel i es va tornar addicte a la marihuana i la cocaïna. Als anys 80, després de la mort d'un germà, va decidir reorganitzar la seva vida i va deixar les drogues.

Contra els estereotips del rock

Més enllà del seu impacte com a creador musical, Little Richard va convertir-se en una figura cabdal per lluitar contra els estereotips sexuals vinculats al rock'n'roll. Durant la seva època d'adolescent i els seus primers anys de carrera, la seva aparença flamant i explosiva va fer néixer nombroses especulacions sobre la sexualitat de l'artista, tot i que ell mai va declarar-se públicament homosexual. Anys més tard, el músic es va descriure a sí mateix com a "omnisexual" i va dir que se sentia atret tant per dones com per homes.

Little Richard va dedicar les últimes dècades de la seva vida a aparèixer en diverses pel·lícules (com Down and out in Beverly Hills) sense abandonar els escenaris. En termes d'activitat professional, va ser una de les llegendes del rock més longeves, tot i que els últims anys l'edat li passava factura. Cap al final de la seva carrera fins i tot actuava en una cadira de rodes, però sense perdre mai la passió i l'esperit del rock a l'hora de cantar. El 2013 va anunciar finalment que es retirava dels escenaris.