Mor el poeta i periodista nord-català Jacques Queralt
Fill de refugiats republicans, va publicar un estudi sobre la retirada i els camps 'del menyspreu'
BarcelonaEl poeta, assagista i periodista nord-català Jacques Queralt va morir ahir a Perpinyà als 79 anys per causes alienes al covid-19. Nascut el 1941 a Barran, a la Gascunya, fill de republicans, Queralt va desenvolupar una tasca d'activista cultural de gran abast i era una personalitat molt popular entre els cercles catalanistes a la Catalunya del Nord, on es coneixia com a Jaume i on era apreciat per la seva afabilitat, gran cultura i curiositat en diversos camps.
En el terreny literari, va ser autor d'uns quants poemaris i es reivindicava lector de Pessoa, Lorca i Josep Carner, entre més. Sense recança de l'escalp (El Mall, 1987), Atac del virus (Trabucaire, 1991) i Paisatge interior d'un tictic saltamarges (Trabucaire, 1994) són alguns dels seus títols.
A banda, va escriure obres de divulgació tant en català com en francès entre les quals destaca Camps du mépris. Des chemins de l'exil à ceux de la Résistance (1939-1945) (Trabucaire, 1991), coescrit amb René Grando i Xavier Febrés, així com la biografia del cantant Jordi Barre amb Christine Lavaill Jordi Barre, l'enchanteur (Éditions Balzac, 2003).
Va ser professor a l'Escola de Belles Arts de Perpinyà durant trenta anys i va col·laborar com a periodista a L'Indépendant amb nombrosos articles sobre art i cultura. A més, durant un temps va ser l'encarregat de comunicació de la direcció d'Acció Cultural de l'Ajuntament de Perpinyà.
