Obituari
Cultura 27/11/2021

Mor Stephen Sondheim, llegenda del musical

Gran renovador del gènere, és autor de títols com 'Sweeney Todd' i 'Company' i lletrista d'obres com 'West Side story'

Bruce Weber / Ara
3 min
Stephen Sondheim en una imatge d'arxiu

Stephen Sondheim, un dels titans de la història de Broadway, un compositor i lletrista que ha elevat el nivell del musical teatral nord-americà, ha mort aquest divendres de manera sobtada a Roxbury, Connecticut, als 91 anys.

Artista intel·lectualment rigorós que buscava perpètuament nous camins creatius, Sondheim ha sigut l'autor de musicals més venerat i influent del teatre nord-americà de l'última meitat del segle XX, i probablement el més conegut. La seva carrera s'allarga dels seus primers èxits a finals dels 50, quan va escriure la lletra de West Side story i Gypsy, fins als anys 90, quan va escriure la música i la lletra de musicals com Assassins, en què donava veu als homes i dones que van matar o van intentar matar els presidents nord-americans, i Passió, una investigació operística sobre la naturalesa de l'amor veritable.

Entremig, títols immortals com Company (1970), Follies (1971), A little night music (1973), Sweeney Todd (1979), Merrily we roll along (1981), Sunday in the park with George (1984) i Into the woods (1987). Algunes d'aquestes obres han tingut muntatges igual de mítics als escenaris catalans, en especial de la mà del director Mario Gas (Sweeney Todd es va estrenar el 1995 i va tornar el 2004; A little night music la va dirigir el 2000; Follies, el 2012), també de Dagoll Dagom (Boscos endins, 2008) i El Musical Més Petit (Merrily we roll along, 2008) i de Roser Batalla com a traductora. "És un gran home de teatre, té un gran domini del llenguatge teatral i és un lletrista esplèndid. I un músic profund, que rellegeix el gènere musical i elabora unes partitures molt personals a partir d'històries molt interessants. És un personatge fonamental i clau del teatre amb música del segle XX", havia dit Mario Gas en el retorn del barber de Fleet Street.

La primera dècada de la seva carrera va escriure per encàrrec. Després va ser ja compositor i autor, i la seva contribució a un espectacle sempre va ser fonamental per a la concepció i execució final. Va triar els col·laboradors, sobretot el productor i director Hal Prince, l'orquestrador Jonathan Tunick i més tard l'escriptor i director James Lapine, que compartien la seva ambició d'estirar la forma musical més enllà dels límits de l'entreteniment. La música de Sondheim sempre és reconeixible, i alhora és increïblement versàtil.

Els seus espectacles tenen molta ambició en fons o forma, o les dues coses juntes. Company, construït a partir d'escenes amb diverses parelles i el seu amic solter en comú, és una reflexió agredolça sobre el matrimoni. Pacific overtures explica la història de la modernització del Japó des de la perspectiva japonesa. Sweeney Todd, una història sanguinària sobre un barber venjatiu al Londres del segle XIX, s'acosta al Grand Guignol en el to i a l'òpera en la posada en escena i la partitura. The frogs combina la comèdia grega d'Aristòfanes amb comentaris polítics de l'actualitat.

Per la seva alta ambició, la seriositat dels temes, l'experimentació melòdica i la discòrdia emocional, els espectacles de Sondheim, tot i que van ser rebuts majoritàriament amb elogis per la crítica, gairebé mai van ser èxits populars. Va patir la reputació que no escrivia cançons fàcils i que la seva mirada era austera, si no fosca. Poques vegades va oferir al públic l'experiència musical efervescent i agradable o la narrativa feliçment resolta a la qual els espectacles dels seus predecessors van acostumar el públic. Tampoc els va oferir l'espectacle opulent, la partitura-himne o la narració melodramàtica que es va convertir en l'estil de teatre musical dominant dels anys 80 i 90 amb l'arribada des de la Gran Bretanya dels megaèxits d'Andrew Lloyd Webber Cats i El fantasma de l'òpera o Els miserables i Miss Saigon d'Alain Boublil i Claude-Michel Schönberg, seguits de les produccions corporatives de Disney. "Sempre he intentat a consciència no fer el mateix dues vegades", havia dit pels seus 70 anys. "Si corres camps a través no et poden enxampar tants tomàquets. Sens dubte, em sento fora del corrent principal. Si estic passat de moda, estic passat de moda. Ser un inconformista no és només ser diferent. Es tracta de tenir la teva visió de com podria ser un espectacle", afegia.

Potser no van ser els més populars, però de la dotzena de musicals de Broadway que va escriure, cinc van guanyar els premis Tony al millor musical i sis a la millor banda sonora original. També té set Grammy. Sunday in the park va guanyar el premi Pulitzer de drama el 1985. Fins i tot els revivals mereixien premis: el març del 2020 estava previst el retorn a Nova York de Company amb una protagonista femenina pel 90è aniversari del seu creador, però es va ajornar per la pandèmia. Finalment, el mes passat Sondheim va tornar a Nova York per assistir als revivals de dos dels seus musicals, Assassins i una altra producció de Company, protagonitzada per Patti LuPone. El 2008 se li va concedir un premi Tony per la seva trajectòria, i el 2010, potser com l'últim premi del món de l'espectacle, el Henry Miller's Theatre va ser rebatejat en el seu honor.

stats