Música, cançons i una carta per sortir del pou

BarcelonaEn un moment, tot el món es pot ensorrar, pel trencament d’una relació, per la mort d’una persona estimada i, també, perquè es fan anys o per un canvi sobtat de feina que implica canviar de país. “O perquè s’ajunten fets diversos”, afirma la dramaturga i directora Lara Sendim sobre l’espectacle que arriba avui al Maldà, Exacte, el món com no és, estrenat al febrer a La Seca. L’obra és un monòleg amb un contrapunt musical en què la protagonista escriu una carta al seu jo futur sobre aquest moment per intentar sortir del forat. Tant és la causa, la patacada s’ha produït i, com afegeix l’autora, aquesta carta ha de servir per “no oblidar” i per recordar que arriba “un moment en què les crisis passen i se’n pot treure alguna cosa bona”.

Quan la protagonista d’ Exacte, el món com no és, l’actriu Gemma Martínez,va llegir el text li va dir a l’autora que veia el personatge com “una rateta en un laboratori”. Però la mirada de l’autora no només es concentra en un riu de paraules al final del qual el personatge “baixa de la rodeta”. El text també inclou lletres de cançons, que la seva germana, la pianista Paula Sendim, ha convertit en temes que interpreta en directe. Paula Sendim està en escena durant tot el muntatge i interpreta un personatge que està dins el cap de la protagonista i que només apareix quan ella s’hi dirigeix. Aleshores el viatge, a més de ser racional, guanya en emotivitat. “Quan estàs en aquest lloc, és important identificar el patetisme i riure’s d’un mateix”, explica Paula Sendim.

Lara Sendim ha treballat sobretot en el camp de la televisió i el cinema, i Exacte, el món com no és representa el seu debut en la direcció teatral. “És graciós com es pren de seriosament les coses el meu personatge. Fa coses absurdes o patètiques però que en aquell moment són molt importants per a ella”, afirma l’actriu Gemma Martínez, encara que també diu que “a vegades no has de fer res més que no fer res”.

Exacte, el món com no és estarà en cartell fins al 28 d’agost i és una de les dues obres amb què el Maldà escalfa els motors de la pròxima temporada. L’altra és la segona reposició, del 29 d’agost al 2 de setembre, del musical Shaking Shakespeare, estrenat pels volts de Nadal de l’any passat. Les agendes dels deu intèrprets, entre els quals hi ha The Hanfris Quartet i les Sing Song Sisters, estan molt atapeïdes i de moment només poden fer-ne noves funcions en comptagotes. En aquesta ocasió, el personatge de William Shakespeare que fa de mestre de cerimònies no l’interpretarà Bernat Cot sinó una actriu, Maria Cirici. “Ningú sap com era exactament Shakespeare i, a més, al seu temps els personatges femenins els feien homes. Juguem amb l’ambigüitat”, diu Cirici. “Entrem dins la seva ment i el seu estat d’ànim”, subratlla Sheila Garcia, la directora musical.

L’origen de Shaking Shakespeare es remunta al desig del tenor Josep Fadó de tenir més proximitat amb els espectadors. “Sempre dic que l’obra sorgeix de l’anhel d’un tenor de cantar a cau d’orella al públic”, diu Moisès Maicas, el director. L’encarregada de la dramatúrgia, construïda amb fragments de Shakespeare que contenen al·lusions musicals, és Anna Soler Horta.