L'Ajuntament de Barcelona insta la Telecogresca a decidir "a què vol jugar"

BarcelonaEl canvi en el model de gestió del Parc del Fòrum ha tocat la línia de flotació de la Telecogresca, la festa creada per estudiants de la UPC el 1978. "L'Ajuntament de Barcelona ens obliga a assumir preus de mercat i càrregues burocràtiques de macrofestival", van explicar fa uns dies els organitzadors del festival, la qual cosa "asfixia un model basat en el voluntariat i els preus populars, mentre l’Ajuntament nega l’accés a les ajudes públiques". El regidor de Cultura de l'Ajuntament, Xavier Marcé, acusa els organitzadors de la Telecogresca de voler jugar amb "les regles del joc dels grans" i alhora reivindicar-se com una festa estudiantil. Aquest dimarts, en la Comissió de Cultura del consistori, Marcé ha instat la Telecogresca a decidir "a què vol jugar": "Avui volen ser estudiantils i demà professionals".

"La continuïtat del festival tal com es coneix perilla a causa de la manca de suport institucional sistèmic i l'encariment desproporcionat de les condicions d'ús de l'espai públic al Parc del Fòrum", rebla l'organització de la festa, que aquest any programa el 28 de març una jornada d'una dotzena de concerts amb La Ludwig Band, Boikot, Mama Dousha, La Élite, Auxili i Al·lèrgiques al Pòl·len, entre altres formacions musicals.

D'on ve el conflicte? L'augment d'activitat musical al Parc del Fòrum i el desenvolupament urbanístic de la zona estaven portant al límit la sempre complicada relació entre la música en directe a l'aire lliure i el descans dels veïns. A més a més, la dimensió d'un espai que pot arribar a aplegar més de 70.000 persones en un sol dia (com passa durant el Primavera Sound) hi afegia la tensió derivada de l'ús intensiu dels espais propers al recinte. Tot plegat va dur el govern municipal de Jaume Collboni a establir un "nou criteri normatiu" per regular l'activitat musical al Parc del Fòrum. Això va ser a finals del 2024. La nova normativa reduïa les jornades de concerts i festivals a només 30 per any, i també en regulava els horaris. Per decidir qui podria organitzar esdeveniments musicals els anys 2026, 2027 i 2028, l'Ajuntament va obrir una concurrència pública amb dues modalitats: per a tres esdeveniments de gran format (fins a 30.000 espectadors per dia) i per a tres de petit format (fins a 9.000); quedaven fora de la concurrència festivals com el Primavera Sound i el Cruïlla, que tenien convenis en vigor amb l'Ajuntament.

El consistori, a través de BSM, va resoldre el procés de licitació pública l'1 d'agost del 2025: va adjudicar els tres esdeveniments de gran format a l'Associació Telecogresca, a Autpark (l’empresa propietària de la Sala Apolo que impulsa QU4TRE, el Festival by Apolo el primer cap de setmana d'agost) i a B360 Produccions, la companyia que organitza el Festival·B en dues jornades al setembre). Pel que fa al petit format, els guanyadors van ser The Project, per fer-hi el festival Salsón Barcelona (dues jornades principis d'octubre), i Ex-Centris Production, l’organitzadora del Brunch Electronik Festival (dos dies a finals d'octubre). Finalment, l'Apolo es va retirar i el Brunch Electronik va ocupar el seu lloc entre els de gran format.

Entrades a preus populars vs. macrofestivals

La Telecogresca, que els últims anys ha omplert un aforament de 15.000 persones, es va presentar a la modalitat de gran format, que dobla l'aforament. La intenció dels organitzadors era garantir la continuïtat al Fòrum (on es fa des del 2012), poder celebrar-hi el 50è aniversari el 2028 i mantenir un format popular amb entrades d'entre 22 i 26,50 euros, molt per sota de la mitjana del preu dels festivals que se celebren al Fòrum. Però en acceptar les condicions de la concurrència pública de gran format, estaven acceptant també unes despeses més altes. Si haguessin optat pel petit format, de 9.000 espectadors, les despeses totals de lloguer serien d'uns 23.000 euros, però, en concursar per al gran format, cada any han de pagar uns 40.000 euros per llogar un dia l'espai (17.500 euros de cànon de cessió per dia més 1,5 euros per assistent, que multiplicat per 15.000 arriba als 22.500 euros). Segons la Telecogresca, aquests 40.000 euros representen un augment del "250%" respecte a anys anteriors.

"Vam haver d'assumir requisits dimensionats per a festivals de 30.000 assistents diaris, quan la Telecogresca es desenvolupa en un sol dia i ha tingut els màxims històrics a 15.000 assistents", recorda l'organització de la festa universitària. A 24 euros l'entrada mitjana, la recaptació de taquilla podria ser de 360.000 euros, que haurien de sufragar els 40.000 del lloguer, els honoraris de la dotzena de grups, els impostos i totes les despeses de gestió i contractació tècnica.

"Que els ajudi la UPC"

L'Ajuntament va suggerir que la Telecogresca augmentés l'aforament i apugés el preu de les entrades, i aquest dimarts Marcé ha dit que la solució és que la UPC ajudi l'organització. "L'Ajuntament està parlant amb la universitat per fer front a les despeses", ha assegurat el regidor de Cultura. Segons l'associació universitària, la Telecogresca, que té lloc al març, fora de la temporada de festivals, "està pagant les conseqüències dels excessos dels macrofestivals, i mentrestant l'Ajuntament utilitza l’espai públic com a font de recaptació, sense diferenciar el benefici privat de la iniciativa social".

"Han guanyat un concurs que els dona possibilitats i tres anys de garantia, que és el que van demanar", diu Marcé. "L'increment de les taxes i cànons del lloguer s'agreuja amb una complexitat burocràtica que actua com una barrera addicional per al voluntariat. L'administració imposa a l'entitat exigències administratives pròpies de grans corporacions, ignorant la seva naturalesa altruista i sense ànim de lucre. L'Ajuntament, lluny de bonificar una iniciativa juvenil autogestionada, l'ofega", argumenta la Telecogresca. El debat de fons, doncs, és sobre un model de gestió del Parc del Fòrum.