Música

"Vaig aprendre català gràcies a Rosalía"

Els fans omplen el Palau Sant Jordi per veure el retorn de la cantant a casa seva tres anys després

3 min
Un grup de fans moment abans d'entrar al concert de Rosalia al Palau Sant Jordi

Barcelona"Saoko, papi, saoko", es canten les colles d’amics que estan a punt de veure Rosalía a Barcelona, com si fos la contrasenya per entrar al Palau Sant Jordi. A quarts de 8 del vespre obren portes. Els més aplicats s’han manufacturat la samarreta motomami amb la plantilla que la cantant va incloure dins el seu vinil (és el senyal dels que són fans fans). Els que van a última hora la compren per 40 euros a les paradetes d’entrada al recinte, on anys enrere hi haurien venut discos i avui hi ha marxandatge.

La Rosalía també ha canviat això. "Ha creat un nou concepte de música, ha innovat i ha sabut arribar al cor de les persones", diu un dels seus fans, que ha vingut amb dos amics. Arriben a la cua en Javi i en Fèlix. Tenen 28 anys i formen part d'una colla de set, vestits tots amb un top de tires curt, blanc, i tot de brillants vermells aplicats pel cos. És el color de la nit, a joc amb les lletres de Motomami. "La segueixo des del principi, des del 2018 amb Los Angeles, soc fanàtic total –diu en Javi–. Pel seu estil, perquè és algú que experimenta, per aquest remix de música que fa i pel flamenc. M’agradava des de petit i sempre em miraven amb cara rara i ara boom!, està de moda". La Laia (30) i la Sumiko (20) la veneren. "Ens encanta el que representa, el missatge que dona, el que ha aconseguit marxant a fora", diu la Laia. "I fins i tot és un cànon de bellesa diferent, que amplia els referents per a les nenes", opina la Sumiko. L’Anna (22) va pel mateix camí: "M’agrada la seva música, com a artista, com pensa i m’inspira com a dona", diu, amb la mare al costat, que li acaba de fer una foto.

Uns fans abans d'entrar al Palau Sant Jordi al concert de Rosalía del Motomami Tour.
La Laia i la Sumiko abans d'entrar al concert de Rosalía.

Veig uns talons d’agulla, malles, trenes, tops, transparències i posats d’Instagram emulant la cantant. El públic jove, de vint i trenta, és el que mana, però també hi ha canalla i cabells blancs. Enxampo una família de Castelló que ha vingut expressament per portar la Irene (13) i l’Àngeles (9) al concert. "És un premi perquè han tret bones notes. És el primer cop que van a un concert així", diu el pare. Sento una altra mare que pregunta a la filla si està nerviosa. Cada estiu trien un concert per compartir i aquest és el fenomen del moment. S’hi havia de ser. Una parella d’amigues de 23 i 26 anys que van comprar entrades fa només dues setmanes: "L’últim àlbum val molt la pena però no som superfans boges", diuen. És la música que escolten amb els seus amics i quan surten. Venen com qui va a la discoteca. També els agrada Rauw, la parella de Rosalía. "No paren de sonar".

El postureig és important. Un Mosso d’Esquadra fa el servei ciutadà de fer la foto a una parella de motofans que fa el gest d’anar amb Kawasaki davant el furgó policial. També posen per a la pantalla tres noies a les quals sento parlar anglès. "Rosalía és increïble, és una deessa, m’agrada tot", diu una madrilenya. Resulta que ha vingut de Londres per ser al concert de Barcelona amb una amiga keniana, un francès i una escocesa que viu a Barcelona des del setembre i em respon en català. Per què el parla tan bé? "Perquè m’agraden les llengües. I vaig aprendre català abans de venir a viure aquí gràcies a Rosalía, amb Milionària", assegura. Rosalía, deessa, gràcies també per això.

stats