Blood Quartet, la sang més lliure de l'underground, fa deu anys

BarcelonaDiverses històries de l'underground musical conviuen en el Blood Quartet, un altre miracle de la llibertat improvisadora que de tant en tant sorgeix a Barcelona. "Per a mi el millor és compartir i viure l'escena underground sentint que formo part d'una col·lectivitat", diu Kike Bela, fundador del Blood Quartet juntament amb el trompetista i guitarrista Mark Cunningham i el guitarrista Lluís Rueda, que es completa amb el bateria Carles Esteban. Aquest batec col·lectiu arriba als deu anys d'existència i se celebra amb la publicació d'un disc, l'estrena d'un curtmetratge documental al Festival In-Edit i un concert-festa a Casa Montjuïc aquest dissabte 18 d'octubre a les 20 h.

El disc es titula Terra ignota (Foehn, 2025), i és la plasmació discogràfica de la col·laboració amb el grup sud-coreà Dongyang Gozupa. Va ser una col·lisió de diferents personalitats sonores: la de Blood Quartet, més relacionada amb la No Wave, el hardcore i el free jazz; la de Dongyang Gozupa, connectada amb el rock progressiu i la música tradicional coreana. "Escoltant els seus discos no hi trobàvem un punt en comú clar, però quan vam començar a tocar de seguida vam connectar-nos", recorda Bela. Va ser una iniciativa "arriscada" de la Fabra i Coats, diuen, perquè els dos grups no es coneixien prèviament. El setembre del 2023 van tocar plegats a la plaça Gwanghwamun de Seül, dins el festival coreà Seoul Music Week. Un any després van quedar a la Fabra i Coats per tocar, improvisar i assajar els concerts que farien al Mercat de Música Viva de Vic i al BAM, amb Pau Rodríguez, dels Za!, com a bateria. I ara arriben el disc i el curtmetratge, també titulat Terra ignota, dirigit per Pere Sala, que documenta la trobada.

En el concert de dissabte a Casa Montjuïc hi haurà convidats com Pau Rodríguez, Miguel Ángel Blanca, Jorgen Teller, Càndid Coll, Elia Genís... Serveix també per fer balanç de Blood Quartet, un capítol més, i molt rellevant, de la història de l'underground més lliure que sempre ha tingut un espai a Barcelona. "En fem un balanç molt positiu, en general. Vam començar molt de pressa, publicant discos de seguida, i posteriorment hem allargat la feina dels discos perquè ens prenem molt seriosament la composició", explica Bela, i així ho demostra el magnífic àlbum Root7 (2022). "És curiós, perquè en realitat som una banda de directe; tots venim de la improvisació", diu. Potser els sap greu no ser "profetes a la seva terra", en comparació amb la rebuda que tenen quan toquen a l'estranger. "Aquí sí que tenim molt prestigi. No busquem un objectiu comercial, però és cert que a vegades costa. Però, bé, jo estic molt content", continua Bela.

"A vegades és difícil aconseguir que vingui gent a alguns concerts, però sempre connectem amb el públic", afegeix Cunningham, un músic forjat en l'avantguarda de la No Wave de Nova York però que va triar Barcelona com a llar als anys noranta, quan va formar part de projectes com Raeo. Ara viu a Santa Coloma de Gramenet, perquè el procés de gentrificació que va experimentar Nova York és similar al que viu Barcelona... "L'evolució musical també té a veure amb els canvis generals de les ciutats", diu. Cunningham té un record especial d'aquella Barcelona dels anys noranta, amb pals de paller per a l'escena underground més lliure com el G3G Club. "Van ser temps molt feliços, com els anys setanta a Nova York", diu. Una de les raons que el van desconnectar de la Nova York de la No Wave van ser les drogues. "Era una pèrdua de temps brutal. Tothom prenent drogues i pensant que estaven fent coses brillants... Era ridícul", recorda Cunningham.