Temporada Alta
Cultura  /  Música 01/10/2023

Girona esclata d’alegria amb el final de gira d’Antònia Font

El grup ha inaugurat el festival Temporada Alta amb un concert multitudinari al Palau Firal gironí

2 min
Un moment del concert d'Antònia Font a Girona

GironaEl Palau Firal de Girona, on s'acostumen a organitzar exposicions de mostres i fòrums d'empreses amb estands, no es convertia en un escenari multitudinari per vibrar de la música en viu des de l'últim concert dels Ramones el 1984. Gairebé quaranta anys després, Antònia Font l'ha tornat a omplir de gom a gom per fer saltar d'alegria el públic gironí amb dues hores de festa memorables. Més de 6.000 persones van exhaurir les entrades de l'esperadíssima cita amb el grup de Mallorca, l'última de la seva gira de retorn, que, al seu torn, inaugurava el primer cap de setmana de programació del festival Temporada Alta.

Tot i la celebració final a Girona, la tornada d'Antònia Font no s'atura, ja que la banda acaba d'anunciar que al gener comença una nova gira, ara en auditoris i teatres en format més recollit, que també acabarà altra vegada a la capital gironina, el desembre del 2024. Els músics mallorquins van reaparèixer als escenaris fa més d'un any després de nou anys de silenci i ara es resisteixen a marxar-ne, però no pas per allargar forçadament una trajectòria en declivi, sinó perquè entre focus i altaveus són feliços i el públic els estima igual que sempre. El seu pop psicodèlic i elaborat, amb lletres precioses, rimes surrealistes, paraules impossibles i una musicalitat tan harmònica com sorprenent, va ser pioner fa vint anys en el panorama de la música en català i encara ara, tot i el pas del temps, es manté viu a l'avantguarda i marcant camí.

Al pavelló firal de la Devesa, a més de presentar en directe alguns dels temes del seu últim disc, com el melòdic Un minut estroboscòpica, els delicats Amants perfectes o el joc d'Oh la la, el grup va repassar els millors temes de la seva trajectòria. I aquí la llista d'èxits és infinita, amb cançons de tota mena, amb estils i intensitats canviants que fluctuen l'ànim del concert des de l'exuberància al recolliment. El directe és llarg i generós, però no decau mai, perquè el públic, que reuneix des de jubilats entregats fins a espectadors joves que no han sentit mai la banda en viu, està sempre atent i expectant. Toquen cançons per a tots els gustos i sempre hi ha algú que sent la melodia que sona com la seva preferida. Això sí, d'entre tot el decàleg, sobresurten els temes que tothom espera, mai fallen i realment provoquen un èxtasi col·lectiu difícil de descriure: Batiskafo Katiuscas, Clint Eastwood, Me sobren paraules, Alegria, Viure sense tu o Calgary 88. Però també Islas Baleares, Holidays, Mecanismes, Dins aquest iglú, Alpinistes-samurais o Vos estim a tots igual.

stats