Doble homenatge de David Alegret a Salvat-Papasseit i Ricard Lamote de Grignon
El tenor barceloní estrena una cançó inèdita del compositor basada en el poema 'Tot l'enyor de demà'
Barcelona“La cançó lírica catalana tenia molta, molta potència als anys vint i trenta del segle XX”, recorda el tenor David Alegret (Barcelona, 1974). Prou que ho ha defensat en recitals i discos com Impressions de natura (2017), que incloïa peces de Ricard Lamote de Grignon, Francesc Pujol i Eduard Toldrà, entre d’altres. La Guerra Civil i la dictadura també van estroncar aquella efervescència musical. “I encara hi ha molt repertori que no s’ha descobert”, diu Alegret, que justament fa un temps va descobrir un lied inèdit de Ricard Lamote de Grignon a la Biblioteca de Catalunya: Tot l’enyor de demà, a partir del poema de Joan Salvat-Papasseit.
Aquesta cançó, l’autoria de la qual ha estat confirmada per la família del compositor, s’estrenarà aquest dilluns, 26 de febrer, al Petit Palau de la Música (19.30 h) en un concert d’Alegret amb el pianista Rubén Fernández Aguirre i l’actriu Sílvia Bel. Tot plegat té un caràcter especial, perquè coincideix que aquest any fa 125 anys del naixement de Ricard Lamote de Grignon i 100 de la mort de Salvat-Papasseit. "És alhora una recuperació patrimonial i una estrena", diu el tenor barceloní.
Poeta del poble
Tot l’enyor de demà, composta el 1939, és “una cançó llarga i preciosa”, com ara el Cant espiritual del mateix compositor que també interpretarà en un concert que té una altra estrena relacionada amb Salvat-Papasseit, en aquest cas contemporània: tres cançons noves de Miquel Ortega de la sèrie La gesta dels estels. A més a més, el repertori del vespre al Petit Palau inclourà cançons de Joan Lamote de Grignon, el pare del Ricard, i poemes recitats per Sílvia Bel de Verdaguer (Sum vermis), Carner (Fidelitat) i Joan Alcover (Desolació).
Alegret té un profund coneixement de la cançó lírica i de la poesia catalana. El 2020 va publicar el disc Carneriana, amb peces d’Ortega, Mompou, Guinovart i Magrané, entre d’altres, sobre l’univers de Carner. I el 2020 havia dedicat Esclat d’amor a l’obra per a veu i piano de Joan Manén, que incloïa una cançó basada en un poema de Tomàs Garcés, a més d’altres sobre textos de Margarethe von Schuch, Elsa Laura von Wolzogen i Luis Doreste. “Carner, que feia aquella poesia tan fantàstica, m'agrada molt, però també Papasseit i Garcés, que són poetes més directes, més del poble”, diu Alegret, que té en marxa un projecte de veu i guitarra amb Eduard Iniesta sobre poetes catalanes com Rosa Leveroni, Maria Mercè Marçal, Sònia Moll i Teresa Colom. “M’ha fet sortir de la zona de confort”, admet el tenor.
Aquest any la dedicació d’Alegret al lied té recompenses com debutar a la Schubertíada de Vilabertran, precisament amb Rubén Fernández Aguirre i amb un recital de cançó catalana que inclourà “les cançons que ha fet l’Hèctor Parra inspirades en poemes de Mercè Rodoreda”, avança.
