Glòria Trevi: "Ja no sé si puta és un insult o una qualitat"

Barcelona"¡Ábranse perras!" La diva mexicana Gloria Trevi va desembarcar dilluns a l'escenari de Les Nits de Barcelona al Palau de Pedralbes amb tota l'autoritat i foragitant tots els mals esperits. La nit després de les eleccions i del fracàs del PP i Vox a les generals, és inevitable pensar que el crit de Trevi, entre un públic ple de dones, llatinoamericans i gais, era com fer una botifarra a tots els partits que difonen missatges d'odi. La cantant no va fer el ple de públic en la seva primera gira espanyola, però va entregar-se als fans, que la van ovacionar des del primer moment en temes com la sobrenatural Psicofonia i, més endavant, en dos dels seus grans hits, Vestida de azúcar i Pelo suelto. "No és un pentinat, és una filosofia", va dir Trevi d'aquest últim. De fet, al tram final del concert, en què van sonar temes amb aires rockers com Zapatos viejos i el seu duet amb Mónica Naranjo Grande, tothom es va posar dret i no va tornar a la cadira. Com era d'esperar, Trevi va tancar la nit amb el seu himne més conegut, Todos me miran, amb una bandera amb l'arc de Sant Martí a la mà.

A Barcelona, Gloria Trevi (Monterrey, Mèxic, 1968) va ser una papessa que va besar el terra de l'escenari després de tocar el primer tema i que va prometre el seu cor als barcelonins. Les dues hores de concert van ser una cerimònia empoderadora, festiva i picant. La part inicial va ser ballable, amb un medley de temes com La noche, Hablabla i Hijo de P, però la banda de mitja dotzena de músics va agafar encara més embranzida en els ritmes llatins de la segona part. L'adjectiu divina li escau a Trevi: va fer tots els papers, des de la dona fràgil enganyada fins a la dominatrix que abomina dels homes que abandonen la parella "en plena pandèmia". Trevi va ser també la reina dels sis ballarins que l'acompanyen i, com una estrella del rock, es va llançar sobre el públic.

Els fans de la primera fila xalaven cada vegada que Trevi acabava per terra per accentuar el dramatisme de lletres com la de No querías lastimarme, convertida en al·legat contra els feminicidis. "Aquesta nit venim a dir a totes aquelles persones que ens volen veure plorar que nosaltres riem", va avisar la cantant al començament. Va ser una de les moltes perles, sobretot dedicades a empoderar les dones, que va deixar anar entre tema i tema. "Ja no sé si puta és un insult o una qualitat", va dir també. Alguns comentaris al·ludien als moments més foscos del seu passat, com els gairebé cinc anys que es va passar a la presó fa més de dues dècades abans de ser exonerada del càrrec de formar part d'una xarxa de corrupció de menors. "Vostès em veuen damunt l'escenari i no saben les llàgrimes que m'estic empassant", va afirmar.