El millor comiat per recordar Joaquín Sabina

"És una meravella cantar amb vosaltres", va repetir diverses vegades Joaquín Sabina. Es tractava d’això, de cantar per última vegada acompanyant el cantautor d’Úbeda. "És una meravella", va insistir aclaparat per la resposta del públic que va omplir el Palau Sant Jordi en el primer dels dos últims concerts de Sabina a Barcelona (el segon és dissabte). Entrades exhaurides, tothom assegut i a lloc quan l’actuació va començar a les 21.20 h, vint minuts més tard de l’horari previst precisament per donar temps a arribar als que van patir el col·lapse circulatori a causa de la manifestació que protestava per l'assalt israelià contra la flotilla que volia arribar a Gaza.

Sabina plega als 76 anys, si més no de la vida musical dalt dels escenaris, com va fer fa tres anys Joan Manuel Serrat, mestre i col·lega que no es va voler perdre l’actuació, i a qui va fer aixecar per rebre una ovació abans de dedicar-li Calle melancolía. Per cert, uns minuts abans havia recordat els temps quan escoltava L’home del carrer, de Quico Pi de la Serra; Homenatge a Teresa, d’Ovidi Montllor, i Paraules d’amor, "del noi del Poble-sec".

El concert va començar amb les cartes cap amunt. "Barcelona, hola i adeu" projectat en les pantalles, com el videoclip d’El último vals, perquè quedés clar que ara sí, que ara marxa per voluntat pròpia, i no perquè la salut o una caiguda l’obligui a claudicar. Lágrimas de mármol i Lo niego todo, recapitulacions crepusculars de glòries i misèries, van fer de preludi abans d'entrar en el material sensible. Sabina, barret i americana de color clar, les canta assegut en un tamboret, amb la veu carregada de reverberació, afinada però rogallosa com una paret estucada que n'ha vist de tots colors. Saluda, entoma l’ovació i gestiona l’emoció amb serenor i agraïment. Hi haurà rigor i poca broma al llarg de dues hores. Només el record del millor Sabina: l'autor d'un cançoner que costa tant de versionar perquè només la veu de Sabina, la més jove i la d'ara, el fa creïble de debò.

Repertori antològic

De seguida deixa clar que serà una nit de repertori antològic, selecció ben triada en el cabàs de tota la discografia. Sona Mentiras piadosas, tragicomèdia que interpreta amb un somriure, i s’instal·la en el millor de la seva obra. "Com que sabia que aquesta seria l’última gira, vaig obrir el bagul de les cançons antigues mig oblidades per recuperar-ne alguna", diu mentint una mica, perquè tot seguit fa Calle melancolía, "la segona o la tercera" que va compondre, diu. És cert que feia anys que havia caigut del repertori del directe, però de cap manera es pot considerar mig oblidada: només cal veure com la canta el públic. L’enllaça amb la rumba de rumbes 19 días y 500 noches. Són dues cançons que condensen el millor de Sabina, el talent líric especialment dotat per a la melancolia, i el narrador d’històries de desamor i despit amb la dosi justa de drama i conya. Aquesta seqüència, completada amb ¿Quién me ha robado el mes de abril?, evidencia la profunditat del llegat de Sabina en la cançó en castellà, i el respecte pel públic que està mostrant en aquesta gira perquè el comiat sigui digne de la connexió que tanta gent té amb el seu cançoner.

També respecta la banda, eficient com sempre i aquesta vegada amb més cintura per entomar un repertori més pausat, interpretat amb menys estridències que en gires anteriors. Presenta els músics a mig concert mentre toquen Más de cien mentiras: Jaime Asúa (guitarra), Mara Barros (veu), Laura Gómez Palma (baix), Pedro Barceló (bateria), Borja Montenegro (guitarra), José Sagaste (saxo i teclats) i Antonio García de Diego (teclats, veu, guitarra i direcció musical).

"Com que és la gira de comiat, he decidit complir algunes fantasies incomplertes. Dues, concretament. Quan acabava una cançó sempre pensava com sonaria en la veu d’una noia. I quan acabava un rock, pensava com sonaria en la veu d’un rocker autèntic. Us deixo en la millor de les companyies", diu Sabina, i novament menteix una mica, perquè marxa de l’escenari com ha fet en altres gires perquè Mara Barros i Jaime Asúa cantin unes cançons. Dues, concretament: Camas vacías ella, i Pacto entre caballeros ell.

Bob Dylan i Chavela Vargas

Sabina torna amb barret negre i camisa negra amb punts blancs, i assegut continua regalant grans cançons, com la dylaniana Peces de ciudad (una debilitat d’aquest cronista), el Sabina que recull influències amb naturalitat. Fa també Por el bulevar de los sueños rotos, que aprofita per homenatjar Chavela Vargas, i la banda la toca amb l’ímpetu del Glory days de Bruce Springsteen, una altra influència, aquesta potser menys evident. A aquestes altures del concert, és evident que l’esdeveniment serà memorable en el sentit més positiu. El moment més emocionant arriba gairebé per sorpresa. Sabina i Barros comparteixen Una canción para la Magdalena, i ell arrossega l’últim vers com si l’alè entregués les armes. Respira. El públic s’aixeca i l’ovaciona. Ell es treu el barret i mira sense mirar. Ja ho tenim. Pell de gallina. Ovació. Com va repetir Sabina, "quina meravella". És comprensible que un músic no vulgui deixar mai l'escenari. No hi ha droga capaç d'oferir una recompensa d'aquesta magnitud.

Amb la guitarra acústica com a escut fa Y nos dieron las diez, amb una intimitat que li escau prou bé, sense reblar el clau retòric de la nostàlgia. Marxa ovacionat, lògicament. La banda engega el bis amb Antonio García de Diego cantant La canción más hermosa del mundo, i Sabina torna amb americana i samarreta negra per enfilar el tram final amb Tan joven y tan viejo, novament Bob Dylan en el retrovisor, i també amb un to molt emocionant que amara igualment Contigo. És el Sabina de local petit, però en un recinte enorme on ressona la tornada cantada pel públic. El final, esclar, havia de ser grandiós, amb les guitarres elèctriques i el saxo a tot drap per catapultar Princesa. Dues hores per acomiadar-se. El millor comiat possible de Joaquín Sabina. Dissabte, un altre al mateix Palau Sant Jordi, també amb les entrades exhaurides... Després, tres concerts a València, dos a Bilbao i sis a Madrid.