John Williams diu que les bandes sonores no li han agradat mai gaire

BarcelonaJohn Williams (Nova York, 1932) és un dels compositors de bandes sonores més importants de la història. És autor, entre d'altres, de les bandes sonores de pel·lícules com Tauró (1975), Parc Juràssic (1993) i La guerra de les galàxies (1977). Però malgrat haver guanyat cinc Oscars i haver creat música molt coneguda i popular, l'artista considera que aquest art és menor en comparació amb altres obres històriques. "La música de cinema no m'ha agradat mai gaire. Les bandes sonores, per molt bones que puguin ser, i normalment no ho són, més enllà d'un tram de vuit minuts aquí o allà, no són música. El que ens sembla un tema preciós d'una pel·lícula pertany, en realitat, a la manera com la recordem, de forma nostàlgica", afirma el compositor en una entrevista a The Guardian.

"Pensar que les bandes sonores ocupen el mateix espai en una sala de concerts que la millor música de cànon és una idea errònia", diu Williams, que afegeix que "moltes bandes sonores són efímeres i fragmentàries i, fins que algú no les reconstrueix, no es poden considerar peces de concerts". El compositor ha creat bandes sonores per a més d'un centenar de pel·lícules, entre les quals hi ha la saga d'Indiana Jones, E.T. (1982) i els tres primers films de Harry Potter. De fet, Williams és la persona viva amb més nominacions als Oscars –al llarg de la seva trajectòria n'ha rebut 54.

Aquestes declaracions han sorgit durant les converses amb el periodista Tim Greiving, que prepara una biografia del compositor. "Els seus comentaris són xocants, però no són falsa modèstia. Ho pensa genuïnament", diu Greiving. Williams entenia la creació de bandes sonores "com una feina", i se la prenia "tan seriosament com qualsevol altra persona ha fet al llarg de la història". El compositor és, precisament, molt crític amb les seves creacions. "Si ho hagués de tornar a fer ara, treballaria per fer música més polida, més unificada", diu l'artista.

Al llibre també explicarà com, als inicis de la seva carrera, va estar molt frustrat perquè els directors no entenien la música. Williams hi parla de la relació amb Steven Spielberg, amb qui va establir "una col·laboració especial", sobretot perquè el cineasta va rebre formació musical. "Té molta més educació musical que la majoria de directors amb els quals he treballat. Va créixer amb la seva mare, que tocava Clementi, Bach i Chopin, i el va portar a concerts. Ell va aprendre a tocar el clarinet", diu el músic. Més enllà de les bandes sonores, Williams ha compost dotzenes de concerts i altres peces. Durant més d'una dècada va ser director de l'orquestra Boston Pops.