Mor la icona de la cançó brasilera Astrud Gilberto, 'la noia d’Ipanema'

BarcelonaLa cantant Astrud Gilberto (Salvador de Bahía, 1940), la veu femenina que cantava en anglès a Garota de Ipanema, convertida des de llavors en mite de la cançó brasilera, ha mort als 83 anys. La seva veu ha immortalitzat grans temes de la bossa nova, la samba i el jazz, com Mañana de Carnaval, Corcovado, Agua de beber, Más que nada i altres temes com The shadow of your smile, Fly me to the moon i So nice.

Nascuda com a Astrud Weinert, va agafar el cognom amb què va saltar a la fama del seu primer marit, amb qui es va casar amb 19 anys, un dels primers guitarristes de bossa nova, João Gilberto. Va ser mentre aquest últim i Stan Getz enregistraven el que seria el disc Getz/Gilberto el 1963 a Nova York, que Astrud Gilberto es va oferir a posar la veu en anglès a la famosa cançó, acompanyant el seu marit, que cantava en portuguès. El tema l'havien compost el pianista Antônio Carlos Jobim i el poeta Vinícius de Moraes, que es delien per una noia que anava a la platja, Helô Pinheiro, "a coisa mais linda que eu já vi passar".

Tot i que Astrud Gilberto ni tan sols va sortir als títols de crèdit i era la seva primera col·laboració professional, The girl from Ipanema la va convertir en una estrella mundial en plena edat d'or de la música brasilera. Va ser la primera dona a guanyar un Grammy per aquell tema (el disc se'n va endur quatre) i va popularitzar la bossa nova arreu del món. Dos anys després enregistrava The Astrud Gilberto album i s'alliberava de l'ombra del saxofonista Stan Getz, que s'havia atribuït el seu descobriment (sense retribuir-li mai els drets de la cançó) i per a qui havia estat fent de vocalista.

Als anys 60, separada i instal·lada definitivament als Estats Units, va tenir una gran popularitat cantant bossa nova, estàndards de jazz i cançó americana i europea. Astrud Gilberto va col·laborar amb artistes com Ennio Morricone i Chet Baker i va enregistrar temes en diversos idiomes. Va gravar 18 àlbums. Va començar a escriure cançons als anys 70 i tot i que durant una etapa es va retirar de la música, va tornar-hi als anys 90, quan va col·laborar amb George Michael a Desafinado (1996) i amb Etienne Daho a Les Bords de seine. Gilberto també va fer d'artista i pintora i era coneguda pel seu activisme pels drets dels animals.