Mor Jimmy Cliff, pioner i llegenda del 'reggae'

BarcelonaEl músic i actor Jimmy Cliff, una de les primeres grans estrelles internacionals de la música reggae, ha mort als 81 anys a causa d'una pneumònia, segons ha anunciat "amb profunda tristesa" la seva dona, Latifa Chambers, a les xarxes socials: "A tots els seus fans d'arreu del món: el vostre suport va ser la seva fortalesa durant tota la seva carrera. Va agrair de veritat l'afecte de cadascun dels seus fans".

Temes com Many rivers too cross –versionada per Annie Lennox, UB40 i Cher, entre altres artistes–, Wonderful world, beautiful people i, sobretot, You can get it if you really want van contribuir a difondre entre el públic occidental la música reggae en la seva versió més alegre i joiosa. El seu paper protagonista del drama criminal jamaicà de 1972 The harder they come (Caiga quien caiga, en la seva estrena espanyola) va consolidar la fama internacional de Cliff, que va acabar convertint-se en una mena d'icona del reggae. És un dels pocs músics que, juntament amb Bob Marley, va rebre l'Ordre Jamaicana del Mèrit, i l'actual primer ministre jamaicà, Andrew Holness, l'ha qualificat de "gegant cultural". "La seva música va portar el cor de la nostra nació a tot el món", ha dit Holness.

Nascut el 1944 a Saint James, a Jamaica, la seva carrera musical va començar a prendre forma a principis dels 60 gràcies a les seves col·laboracions amb el productor Leslie Kong, un dels productors claus de la música reggae. En l'ascens de Cliff a l'estrellat va haver-hi dos factors clau: el fitxatge per Island, la discogràfica de Bob Marley, i el trasllat del músic a Londres, on va experimentar el racisme de primera mà, però també l'èxit i la popularitat: el 1969, Wonderful world, beautiful people es va convertir en el seu primer hit a les llistes angleses. Va ser el primer d'una sèrie d'èxits que van popularitzar els ritmes jamaicans entre la joventut britànica.

La lluminositat de la seva música no era incompatible amb lletres d'un posicionament polític més que explícit en temes com Vietnam, del 1970, que Bob Dylan va definir com "la millor cançó protesta que he sentit mai". Altres cançons importants d'aquesta època van ser la seva versió de Cat Stevens Wild world i el tema propi Trapped, que va popularitzar als 80 Bruce Springsteen interpretant-la en els seus concerts i al disc solidari We are the world.

Cliff ja era una estrella quan el director Perry Henzell el va fitxar per protagonitzar el film de gàngsters jamaicà The harder they come. Tenia certa lògica: era la història d'un cantant de reggae que arriba a Kingston per triomfar en el negoci musical i acaba embolicat en assumptes criminals; és a dir, una versió alternativa del que podria haver estat la vida del mateix Cliff. La pel·lícula, i per descomptat la banda sonora amb temes del mateix Cliff, The Maytals i Desmond Dekker, entre altres artistes, van ser una peça clau en la popularització del reggae arreu del món.

Durant les dècades següents, Cliff va col·laborar amb tota mena d'artistes, des dels Rolling Stones fins a Wyclef Jean, Sting o el cantant del grup de punk Rancid, Tim Armstrong, amb qui el 2012 va gravar Rebirth, que es va endur el Grammy a millor àlbum de reggae. Però el seu últim gran èxit popular va ser segurament I can see clearly now, una expansiva i encomanadissa versió d'un tema de Johnny Nash que Cliff va gravar per a la banda sonora de l'entranyable comèdia esportiva Escollits per al triomf, del 1993.