La música dels Careta, un afer familiar que fa planter

AvinyóEls germans Careta, Santi Careta (1976) i Alba Careta (1995), formen part d'una nissaga musical arrelada a Avinyó, un poble del Bages que una setmana a l'any es converteix en un batec sonor. En Santi és guitarrista, compositor i productor, i l'Alba trompetista, cantant i compositora. Tots dos han publicat treballs discogràfics —conjuntament o separadament— i la música els ha portat a fer concerts en països com ara Alemanya, Àustria, Hongria i la Xina. De tant en tant coincideixen a l'estudi o a l'escenari i on no fallen mai és als tallers musicals que s'organitzen a Avinyó cada estiu des de fa vint-i-tres anys. El Festival TeMA és l'evolució d'una iniciativa modesta i que ara combina tallers musicals, una estada de jazz i música moderna, formacions per a professorat de música, jam sessions i concerts. L'edició d'enguany serà la vint-i-tresena i es farà del 12 al 18 de juliol.

L'aplec que cada estiu transforma Avinyó i el converteix en un epicentre musical va néixer gràcies a unes quantes famílies del poble que estimen la música. Dolors Arnaus, la mare dels germans Careta, és una de les predecessores del projecte que l'any passat va arribar als 170 inscrits als tallers. Explica que qui en va plantar la primera llavor va ser la pianista local Montserrat Vilar, que vivia a Àustria i organitzava una aula de música durant les seves estades al poble a l’estiu. Arnaus, que també ha estat a l’organització dels tallers des del principi, diu que unes quantes famílies portaven els fills a les classes que Vilar organitzava perquè feia música de molta qualitat. La primera edició dels tallers, molt casolana i reduïda, va ser el 2002, el 2003 no es va fer i el 2004 es va reprendre fins ara.

Tot va començar amb un curs de sensibilització i un altre d’instrumental. Els alumnes assajaven uns quinze dies i, al final, mostraven la feina al públic. La filla d'Arnaus, Alba Careta, va ser una de les primeres alumnes. “A l’inici ho anunciàvem per les escoles i era per als nens i nenes d’Avinyó”, explica Arnaus. El guitarrista Arnoldo Moreno, marit de Montserrat Vilar, aprofitava els contactes del festival que organitzava a Àustria per portar artistes internacionals als tallers. Moreno va ser qui va demanar a Santi Careta, l’altre fill de Dolors Arnaus, que s'encarregués de la part de música moderna. A partir d’aquest moment els tallers van començar a agafar una altra dimensió, amb molt més públic i alumnat de tot Catalunya, i hi van aparèixer els convidats. “Fèiem volar la imaginació”, explica el Santi. Es fixaven en artistes que feien gira a prop del poble per convidar-los a anar-hi. Els alumnes treballaven el repertori dels convidats i el presentaven cada nit. L'Alba recorda quan les jam sessions es feien als locals del poble i els veïns s'implicaven en el muntatge dels escenaris i espais. Diu que els bars eren plens i que Avinyó es convertia en un nucli cultural inèdit: “A la gent li arribava música que potser no escoltaria i en llocs on mai passaria”.

En les primeres edicions l’alumnat s’allotjava a la fonda, a l’alberg de cultura de Cal Gras i també en cases de famílies que voluntàriament els acollien. El professorat s'estava a casa de les famílies de l’organització, que també cuinaven i s’encarregaven de tot el festival. “El vius des de dintre tant sí com no. És una experiència transformadora a molts nivells”, assenyala Santi Careta. Des de la pandèmia de la covid-19, els tallers de jazz i música moderna ja no es fan al poble, sinó a la Fundació la Plana. “Vam haver de prendre una decisió difícil, però necessària i que ha funcionat molt bé”, explica. La Plana és un espai amb capacitat per allotjar-hi 150 persones i una filosofia de vida que encaixa molt amb el festival. Van començar programant tots els actes al nou emplaçament, però, des de l’edició passada, van decidir fer el concert de cloenda a Avinyó. “Volíem recuperar el que teníem”, diu Alba Careta, que afegeix que al poble s’ha trobat a faltar la música als carrers. “Fins i tot fèiem jams a la piscina”, recorda riallera.

El planter musical d'Avinyó

L’associació Amics de la Música d’Avinyó és l’entitat jurídica que sosté el TeMA i la responsable de la creació de l’Escola de Música d’Avinyó. Es va crear el 2005 i, a banda d’assegurar la continuïtat del festival, vetlla per continuar fomentant l’educació musical al poble. Ara estan en procés de municipalitzar l’escola de música. “És bonic veure que, després de tants anys, hem creat un planter amb nosaltres mateixos —destaca Santi Careta—. Els que rebien classes van passar a l’organització, a ser professors i després convidats”. Diu que a la setmana de jazz i música moderna es veu com alumnes d’edicions passades han esdevingut grans professionals, com ara Andrea Motis, Rita Payés i la mateixa Alba Careta. “Molts ens diuen que gràcies al que han viscut saben que s'hi volen dedicar”, explica Dolors Arnaus emocionada.

“És una setmana d’estiu on la música passa per la diversió”, assegura Alba Careta. I en Santi remarca que la combinació és molt explosiva: “L’estada és molt lúdica i alhora exigent perquè has d’acompanyar Perico Sambeat, Chano Domínguez o Sílvia Pérez Cruz”. I els alumnes sovint no són conscients del currículum dels convidats. “És després que veus amb qui has tocat”, afegeix l’Alba. La seva mare explica que quan els convidats arriben se sorprenen i que després queden meravellats de l’experiència i els feliciten: “Tothom se n’endú un bon record".

La prehistòria del TeMA

Gràcies a la professionalització i a les subvencions s’ha pogut mantenir el festival i la proposta educativa. Dolors Arrnaus, que representa l’associació i s’encarrega de la gestió, és qui té més experiència i la visió més global del projecte. “És algú que està tot l’any treballant-hi”, diu en Santi. La Dolors toca la guitarra i el violoncel i abans dels tallers ja havia organitzat trobades musicals i un festival amb gent del poble. “Tot això ve d’aquí, és la prehistòria dels tallers”, explica en Santi. “A mi segurament també em ve d’algú que m’ho va fer viure”, afegeix la Dolors.

L’edició d’enguany se celebrarà del 12 al 18 de juliol i està dedicada a Queralt Guinot, una de les ànimes del projecte que va morir al març. Era al capdavant de la coordinació i portava la comunicació del festival i l'equip d'organització la troba a faltar. “És un any que estem de dol”, diu Dolors Arnaus. El concert de cloenda està dedicat a Guinot i comptarà amb la participació d’artistes que li agradaven: Clara Peya, Judit Neddermann, Quim Moya, Rodrigo Laviña, Astrio i Hip Horns. “Serà un concert molt emotiu”, diu Alba Careta. I com a novetat de l’any passat, es tornarà a fer un concert inaugural amb part del professorat de l’estada musical. És un acte obert a tothom i hi participaran Santi Careta, Quico Pugès, Cesc Badia, Aina López, Josep Cordobés i Aina Plans.

Germans musicals

Abor & Tynna

Abor & Tynna és el duet austríac format pels germans Attila i Tünde Bornemisza, d’origen hongarès i romanès. Criats a Viena, barregen pop, hip-hop i electrònica. El 2025 van representar Alemanya al Festival d’Eurovisió amb la cançó Baller, una peça reivindicativa i provocadora que els ha donat projecció internacional.

Angus & Julia Stone

Angus i Julia Stone són germans originaris de Warrandyte, a l’estat australià de Victòria. El seu estil combina folk, indie i un pop-rock molt enigmàtic. Des del 2007 han publicat uns quants discos junts, l’últim dels quals és Cape forestier (2024). A banda del projecte conjunt, cadascú ha tingut trajectòria pròpia. La combinació de les dues veus és molt característica: la de la Julia recorda la d’una nena i la d’Angus és d’una calidesa nostàlgica difícil de descriure.

Estopa

Estopa són els germans David i Jose Múñoz de Cornellà de Llobregat. Amb una trajectòria de més de vint-i-cinc anys i una desena de discos, l'any passat van aconseguir la fita d'omplir l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

George i Ira Gershwin

George i Ira són dues de les figures que més han influït la cultura popular dels Estats Units del segle XX amb les seves composicions. El primer com a compositor i el segon com a lletrista, són els responsables de monuments com l'òpera Porgy and Bess (amb temes com l'immortal It ain't necessarily so), els musicals Lady, be good (1924) i Girl crazy (1930), a més de cançons comThey can't take that away from me. La societat dels germans Gershwin es va acabar prematurament amb la mort del George el 1937, amb només 38 anys.

Ginestà

Ginestà és el projecte musical dels germans barcelonins Júlia i Pau Serrasolsas. El grup es mou entre el pop d’autor i l’electrònica amb lletres compromeses i poètiques. Van debutar amb Neix (2018) i es van consolidar amb Ginestà (2019) i Suposo que l’amor és això (2022). A més de compartir escenari, participen activament en la composició i producció de les cançons.

Haim

Haim és un trio de pop-rock format per les germanes Danielle (guitarrista i vocalista), Alana (pianista i vocalista) i Este (baixista i vocalista). Fins ara han publicat sis àlbums d’estudi, l'últim dels quals van presentar a principis de juny al festival Primavera Sound.

Beyoncé i Solange Knowles

Les germanes texanes Beyoncé i Solange Knowles han desenvolupat carreres musicals paral·leles molt potents i amb identitats ben diferents. Beyoncé és una de les artistes més influents del món del pop i l'R&B, amb múltiples premis Grammy i una trajectòria internacional aclaparadora. Solange, en canvi, ha optat per una proposta més experimental i independent, centrada en el soul i la música alternativa, amb discos com A seat at the table (2016) i When I get home (2019).

Fanny i Felix Mendelssohn

Els germans Mendelssohn són dos noms imprescindibles de la música i la cultura europea del segle XIX. Van convertir-se en grans compositors i intèrprets, tot i que la Fanny va quedar invisibilitzada pels convencionalismes socials que no li permetien fer carrera als escenaris. Això i tot, se les va enginyar per continuar component, interpretant i dirigint tant música coral com orquestrada.

Judit i Meritxell Neddermann

La Judit i la Meritxell són de Vilassar de Mar. La Judit és cantant i la Meritxell, a banda de cantant, també toca el piano. Totes dues tenen projectes propis separats: la Judit ha publicat cinc discos i la Meritxell dos. Alhora, han compartit escenari diverses vegades i han publicat un disc conjuntament: Present (2019).

Oasis

Els germans Liam i Noel Gallagher tenen un lloc reservat a la història de la música com a fundadors d'Oasis, una de les bandes més emblemàtiques del britpop. La combinació del Liam, cantant singular i frontman inimitable, i l'habilitat melòdica del Noel van catapultar himnes com Wonderwall i Don’t look nack in anger que han marcat més d'una generació. El grup es va trencar el 2009 per les infinites desavinences fraternals, però aquest 2025 s’han tornat a reunir per fer una gira mundial.

Pimpinela

Pimpinela és el duo musical format pels germans argentins Lucía i Joaquín Galán. Són coneguts per les cançons dramàtiques i teatrals que escenifiquen conflictes amorosos i familiars, sovint a través del diàleg cantat. Amb una trajectòria de més de quaranta anys, han deixat una marca profunda en la música romàntica en castellà. Alguns dels seus èxits són: Olvídame y pega la vuelta, A esa i Dímelo delante de ella.

Rachel Agatha i Abby-Lynn Keen

La cantant britànica RAYE, nom artístic de Rachel Agatha Keen, destaca per la seva veu àgil i plena de matisos, i amb una presència escènica que recorda llegendes com Nina Simone i Ella Fitzgerald. La seva germana Abby-Lynn Keen, coneguda artísticament per ABsolutely, també té una carrera pròpia com a cantant i productora. Criades a Londres en un entorn musical, amb el pare productor i la mare corista a l’església, destaquen per la creativitat i versatilitat dins el pop i el R&B.