Música
Cultura  /  Música 27/11/2022

Sopa de Cabra, més de dues hores amb amics per sempre al Palau Sant Jordi

El grup gironí tanca la gira dels trenta anys del disc ‘Ben endins’ amb un concert especial

4 min
Guillem Solé, dels Buhos, i Gerard Quintana al concert de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi.
  • Amb Guillem Solé (Buhos), Ginestà, The Tyets, Xarim Aresté, Suu, Els Amics de les Arts, Alfred García, David Rosell, Els Catarres, Judit Neddermann, David Carabén, Núria Moliner, Joan Dausà i Ramon Mirabet com a artistes convidats

Sopa de Cabra van començar a celebrar el 30è aniversari de la publicació del disc Ben endins el 19 de juny del 2021 amb un concert a la Pobla de Mafumet. Un any i mig després, la gira ha acabat aquest dissabte 26 de novembre al Palau Sant Jordi, amb les entrades exhaurides. Com ja havien anunciat, no era una actuació com les altres, perquè volien tancar l’etapa convidant altres músics a l’escenari. Aquesta ha sigut la novetat en una nit consagrada a fer evident un cop més el pes del grup gironí en el rock català de les últimes tres dècades. Com és habitual, amb solidesa instrumental, un concepte molt clar sobre com remenar el rock amb amor propi i respecte pel públic, i una posada en escena amb una gran pantalla horitzontal al fons i prou. Austeritat formal, però amb recursos perquè tot plegat sonés com cal.

El format els permetia jugar amb dues baralles de cartes: la de la familiaritat del repertori que connecta amb la memòria sentimental i pelviana del públic, i la de l’al·licient de compartir cançons amb artistes alguns dels quals ni tan sols havien nascut quan Sopa de Cabra van enregistrar Ben endins. "Nosaltres som del segle XX adaptant-nos al XXI, i ara ens hi adaptarem", va dir Gerard Quintana quan va presentar Ginestà i The Tyets, amb els quals va cantar Mai trobaràs. Amb ells i amb el públic, esclar, que no va deixar d’acompanyar les cançons. També hi havia Guillem Solé, dels Buhos, que just abans havia participat a Blujins rock. Era divertit veure els salts dels Ginestà i els Tyets mentre Quintana mantenia els peus ben plantats a terra. I més endavant, a Si et quedes amb mi, el mateix segle XXI el va representar Suu reforçant el contrast estètic: ella ben acolorida com mana el present, Quintana de negre honorant profetes de l’Antic Testament del rock'n'roll com Johnny Cash, tot i la ironia d’unes sabates de color clar.

També va haver-hi col·laboracions amb un gust especial, com les dues de Xarim Aresté. Una va ser posant la guitarra al servei de No vull canviar de pell, nostàlgia de la bona dels concerts de Sopa de Cabra del 2011, quan el geni de Flix era un component més de la banda. L’altra intervenció d’Aresté, sublimant riffs al costat de Josep Thió a la versió de War de Bob Marley. "Té més sentit que mai continuar cantant aquesta cançó. Podríem fer la volta al món sense sortir d’una guerra", va recordar Quintana abans de cridar a la utopia: "Només hi ha una manera d’acabar amb les guerres: acabar amb el negoci de les armes".

Públic al concert de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi.

Recordant els que falten

Per fer més àgil el concert, després de cada bloc de col·laboracions n’hi havia d’altres amb el grup defensant el repertori sense afegits. Era una bona manera d’administrar les expectatives i de fer més efusives les rebudes als artistes convidats. Va passar amb la d’Els Amics de les Arts, trio coral adequat per a Sota una estrella. La mateixa cridòria va acollir El boig de la ciutat, interpretada amb David Rosell a la guitarra i Alfred García, que gairebé surt a l’escenari a misses dites, però que hi va arribar a temps per cantar a partir de la segona estrofa. "Per trenta anys més. Sopa de Cabra, t’estimo!", va exclamar el músic del Prat al final del tema. Tot seguit, Els Catarres van participar a Seguirem somiant, que Quintana va dedicar "als que trobem a faltar", com Joan Ninyin Cardona, el guitarrista de Sopa de Cabra mort el 2002; d’altres que han marxat fa poc, com "Pau Riba, Amadeu Casas, Joan Vinyals i Charlie Watts", i encara d’altres que fa temps que falten, com "Marc Grau i Carles Sabater".

Guillem Solé (Buhos), Joan Dausà, Pau i Júlia Serrasolsas (Ginestà), Núria Moliner, Gerard Quintana, Els Amics de les Arts i Francesc 'Cuco' Lisíc interpretant 'L'Empordà' al Palau Sant Jordi.

Una de les col·laboracions més reeixides va ser la de Judit Neddermann i David Carabén a Podré tornar enrere, per la personalitat amb què tots dos van saber amarar la interpretació. Per cert, tots dos vestits de negre (incloses les sabates). Això sí, Quintana es va reservar l’agut de l'últim vers.

Ja en el tram final, Núria Moliner (Intana), misteri i sensibilitat, va cantar a Fronteres, la cançó que ja havia enregistrat amb Sopa de Cabra al disc La gran onada (2020); Joan Dausà va viure com a pròpia El far del sud, i Ramon Mirabet va desplegar les facultats com a frontman a El teus somnis. Només faltava el bis, en què el grup va tocar Si et va bé i Camins abans de reclamar la presència de tots els convidats per fer plegats L’Empordà, que una estona abans ja havien fet sols. Va ser un final de cloenda olímpica, amics per sempre tocats uns per la tramuntanada i la resta per la gratitud d’una nit del segle XX adaptant-se al XXI. Ara només falta que Rosalía faci una versió en català de Hentai i la tituli Ben endins per anar tancant cercles.

stats