La Vella Dixieland: 45 anys de "música ben feta i trempera"

BarcelonaSecrets, els justos. "Música ben feta, trempera i ja està", diu el trompetista Pep Gol (Barcelona, 1959), un dels fundadors de La Vella Dixieland. "I que arribi a la gent", afegeix per completar el lema d'una formació nascuda el 1980 per amor al jazz clàssic en un sentit ampli, primer instrumental i després també vocal. Tal com ho entenen a Nova Orleans, on el que compta és tocar i no "la mania aquesta d'intel·lectualitzar el discurs que tenim a Europa". Per celebrar el 45è aniversari de La Vella Dixieland, el Festival de Jazz de Barcelona li dedica un retrat d'artista que es desplegarà en quatre concerts diferents: tres al Jamboree els dies 11 i 24 d'octubre i 7 de novembre, i un a La Paloma el 4 de desembre. És la primera vegada que el festival retrata un col·lectiu i no un solista.

Curiosament, el retrat no va ser una idea del Festival de Jazz, que, tanmateix, va rebre la proposta amb els braços oberts. "Estava parlant amb el Joan Mas [l'amo del Jamboree] sobre la possibilitat de fer alguna cosa per celebrar els 45 anys. I va ser ell qui em va dir que ho parlés amb The Project [la promotora del Festival del Jazz]", recorda Pep Gol. Per honorar la història, una part de la celebració havia de satisfer "l'enyor de club". "La Vella vam començar a tocar a La Boîte [el club que funcionava a tocar d'El Corte Inglés de la plaça Francesc Macià], i després vam estar 25 anys a Luz de Gas. I si tocaves allà no podies tocar al Jamboree", explica. L'altra part de la celebració havia de ser una festa amb amics, i es farà a La Paloma, que "fa patxoca", celebra Gol.

El retrat de La Vella Dixieland comença el 10 d'octubre compartint l'escenari del Jamboree amb Ricard Gili, el llegendari trompetista de La Locomotora Negra, una altra formació essencial en la història del jazz català i sobretot en la popularització del jazz a casa nostra. "Quan vam començar el 1980, el Ricard ja hi era. No hi havia gaires coses, a Barcelona. Hi havia el Francesc Burrull, el Tete Montoliu, els de Terrassa i la Locomotora Negra. Amb ell sempre hem tingut relació –diu Gol–. Quan amb el Pau Casares [un altre fundador de la Vella Dixieland] buscàvem un clarinet, el Ricard ens va recomanar l'Oriol Bordas", un històric de l'escena jazzística del país, mort el 2024. D'aquells primers anys, Gol recorda moments com una batalla de swing amb la Locomotora Negra. El convidat del concert del 24 d'octubre és el trompetista Joan Marc Sauqué, de 29 anys, de la generació dels fills del Pau Casares, els també músics Lluc i Joan Casares. "Fem bastants bolos amb ells", diu Gol. De Sauqué en parla meravelles: "És un jove superpreparat i molt talentós. Qualsevol convidat és un estímul per a nosaltres".

L'accés a una formació musical de primer nivell és una de les grans diferències entre el present i l'època de joventut de La Vella Dixieland, quan pioners com el gran Manel Camp miraven d'establir un mètode docent a l'Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona i quan tot just Lluís Cabrera engegava el Taller de Músics. "Pensa que quan vam començar n'hi havia un que tenia un vinil que anava passant d'un a l'altre per aprendre a tocar els temes. Quedàvem un dia per fer el tema 2 de la cara A, per exemple, i cadascú s'aprenia la seva part", recorda Gol. D'aquella època neix el sentit de "tribu" de La Vella Dixieland i el compromís de directe: "De seguida vam tenir molt clar el ritual del bolo, que és com una cerimònia en què comparteixes l'escenari amb el propòsit de deixar la gent contenta. Això ho troben els músics joves en nosaltres, si no, no vindrien a tocar amb nosaltres". Tot i que ho van "petar molt", no tot eren flors i violes. "El 1989 vam fer un disc amb el Manel Joseph [el cantant de l'Orquestra Plateria], en què hi havia temes en català, però no el posaven a les ràdios perquè era en català i deien que sonava antic. En ple pujolisme! És fort, oi? En canvi, sí que posaven els temes instrumentals", explica.

La col·laboració del concert del 7 de novembre és amb la cantautora Namina, amb qui Pep Gol forma equip des de fa temps. "Hem treballat amb molts cantants d'aquí i americans, i més o menys hi veus en qui s'inspiren. Amb la Namina no passa, això, perquè va a la seva bola. «Aviam, vols dir que fa jazz?», diuen al principi. Escolta-la. Explica històries, canta en català, i artísticament i per actitud encaixa molt bé amb nosaltres", diu Gol, que per a l'actuació al Jamboree preparen un repertori que combinarà peces de La Vella Dixieland i de Namina. És un concert que explica la llibertat amb què ha treballat la formació barcelonina, i que ja als anys vuitanta els feia sonar "frescos i amb marxa" quan interpretaven jazz clàssic.

Finalment, el 4 de desembre La Paloma acollirà "la final party", que li diu Gol. Serà un concert amb convidats com Ricard Gili, Joan Marc Sauqué, Namina, la saxofonista Irene Reig, el trombonista Pablo Martín i el guitarrista Josep Traver. Músics de diferents generacions que compartiran l'escenari amb la formació actual de La Vella Dixieland: Pep Gol (trompeta), Pau Casares (saxo tenor i clarinet), Benoît Poinsot (saxo alt), Xavier Manau (trombó), Gerard Nieto (piano), Josemi Moraleda (contrabaix) i Pinyu Martí (bateria). El retrat d'artista del Festival de Jazz coincideix amb la publicació de 45, un disc que aplega enregistraments inèdits en directe i en estudi fets entre els anys 2000 i 2020. Història viva i vibrant.