Troben la tomba més antiga de l'Àfrica, un infant de tres anys mort fa 78.000 anys

Fa uns 78.000 anys algú va cavar un forat i va col·locar el cadàver d’un infant d’uns tres anys recolzat sobre el costat dret. El va embolcallar amb un sudari fet de pells d’animals o fulles i, perquè pogués descansar el cap, li va col·locar alguna cosa semblant a un coixí. Tot indica que el va sepultar amb tendresa i és l'enterrament més antic trobat fins ara al continent africà.

Mtoto, que vol dir "infant" en suahili, és el nom que li han posat l’equip del Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CENIEH) de Burgos, els investigadors de l’Institut Max Planck per l’Estudi de la Història Humana d’Alemanya i el Museu Nacional de Kènia, que han publicat la recerca a la revista Nature. Mtoto va ser enterrat al jaciment de Panga ya Sidi de Kènia i és la prova que fa 78.000 anys la humanitat ja acomiadava els seus morts. Tanmateix, malgrat que l’Àfrica és el bressol de la humanitat i bona part de la comunitat científica creu que allà també va sorgir el comportament humà modern, hi ha enterraments molt més antics d’Homo sapiens i neandertals a Euràsia. Als jaciments de Qafzeh i Skhul, a Israel, s’han identificat sepultures de fa 90.000 i 130.000 anys. A la cova de Tabun, també a Israel, es va localitzar també una dona neandertal d’uns 122.000 anys d’antiguitat. Aquesta diferència d’anys pot respondre a molts motius. Segons els investigadors, pot ser que no s'hagi excavat prou al continent africà o es feien rituals funeraris que no han deixat cap rastre arqueològic.

La cura dels morts a la prehistòria

Sigui com sigui, tot indica que a Mtoto el van enterrar seguint un ritual. “El nen de tres anys va ser enterrat en una cavitat que havia sigut excavada específicament. Allà el van depositar en una posició intencionada i molt delicada, quasi fetal, amb el cap recolzat i embolcallat amb un sudari”, ha explicat a l'agència Efe la investigadora i directora del CENIEH, Maria Martinón Torres. I ha afegit: “Mtoto és la prova més antiga que tenim d’enterrament o comportament funerari a l’Àfrica i revela la complexitat de la ment humana, que és capaç d’establir vincles més enllà del món físic i interactuar amb els que ja han mort”, destaca Martinón Torres.

Els primers fragments d’ossos del jaciment es van trobar el 2013 i uns anys després es va detectar la cavitat circular, a uns tres metres de profunditat. Es van extreure diferents blocs de terra i es van fer estudis manuals i virtuals. Amb tècniques basades en raigs X, que permeten analitzar l’interior del bloc sense manipular el fòssil original, i amb estudis de la composició del sòl es va arribar a la conclusió que la terra que s’havia utilitzat per omplir el forat era diferent i que, per tant, s’havia extret d’un altre lloc. A més, hi havia restes químiques que demostren que el cadàver va ser depositat allà immediatament després de morir.