11/01/2012

De quan érem nens i no llegíem

2 min

Fa només un segle i mig (1860) l'índex d'analfabetisme era a Catalunya del 78,87% de la població. El 1900 era encara del 61,13%. L'escolarització seguia sent cosa de minories. Són dades extretes del llibre La infància, una història fosca (Pagès Editors), de Joan Pinilla, que fa un recorregut per les condicions de vida dels nens a Catalunya a través dels segles. Ara ens podem queixar que els infants no llegeixen prou, podem carregar els neulers a l'escola i els mestres, podem aferrar-nos a un idíl·lic passat atecnològic en què suposadament tots llegíem... I podem seguir-nos enganyant. La veritat, però, és que ara es llegeix més que mai, i que això es dóna en paral·lel a la mala salut de ferro del llibre i del negoci editorial. Són coses diferents.

El llibre de Joan Pinilla, llicenciat en filosofia i expert en màrqueting posat a fer d'historiador, és alliçonador. A voltes aclaparador. Fins a la segona meitat del segle XX els infants no han començat a ser tractats com a persones. La imatge del rei de la casa - El príncipe destronado de Delibes-, el nen mimat, és molt recent. Els infanticidis i els abandonaments omplen el gruix del llibre i de la història.

Al segle XVIII es va inventar el torn, un cilindre que girava sobre el seu eix i permetia passar un infant del carrer a l'interior d'un hospici de manera anònima. El primer torn va sorgir a Rouen el 1758. Ja no calia llançar els nens al riu, al pou, o abandonar-los al porxo d'una església o a l'entrada d'una casa rica. L'enginy, però, va portar un augment dels abandonaments. Aquella canalla aquí rebia de cognom Ventura, Bonaventura o Deulofeu, i en castellà, Expósito. Al barceloní Hospital de la Santa Creu entre el 1800 i el 1849 n'hi van ingressar 31.930 (la ciutat tenia uns 150.000 habitants). Si a això hi sumem la mortalitat infantil (a la primera meitat del XIX, entorn del 50% morien abans dels 15 anys), el panorama és bestial. I els que sobrevivien estaven exposats a maltractaments, explotació, esclavatge, manca d'higiene... La família i l'educació tal com les entenem avui són un invent molt modern. Són milions els nens que al llarg de la història no han tingut l'oportunitat d'una vida digna, inclòs un mínim accés a la cultura.

Tots els mestres dels últims cursos de primària o dels primers de secundària haurien de llegir el llibre de Joan Pinilla i, sense haver de causar terror en els seus alumnes, dedicar un parell de lliçons històriques a l'assumpte. Potser així els nens d'avui apreciarien la sort de tenir mestres que s'hi esforcen i pares que se'ls estimen.

stats