SitgesEl 2009 la brillant District 9, un debut nominat a l'Oscar a la millor pel·lícula, va convertir el sud-africà Neill Blomkamp en el director de moda en el cinema de ciència-ficció i va obrir-li la porta de projectes de gran pressupost amb estrelles com Matt Damon (Elysium) i Hugh Jackman (Chappie). Però últimament només es parlava d'ell per les pel·lícules que no rodava: l'entrega de la saga Alien que no va poder fer, el reboot de Robocop que es va cancel·lar... El seu retorn al cinema, Demonic, presentada a Sitges aquest divendres, és una pel·lícula de terror que han finançat el mateix Blomkamp i el seu germà. “Un nou començament”, diu el director que fa 10 anys s'havia de menjar Hollywood i ara assegura que seria feliç estrenant les seves pel·lícules a YouTube.
La tecnologia sempre ha tingut un pes important en el seu cinema. A Demonic introdueix en el gènere de possessions demoníaques escenes de realitat virtual. Per què?
— Porto cinc anys rodant curts amb una tecnologia de captura d'imatge que m'agrada molt, la fotogrametria. Tenia ganes d'utilitzar-la en una pel·lícula i vaig estar un any buscant algun projecte d'estudi en què encaixés, però aleshores la pandèmia ho va aturar tot i em va semblar que era el moment per fer una pel·lícula de baix pressupost com El projecte de la bruixa de Blair i Paranormal activity, que m'agraden molt. I pel que fa a la possessió demoníaca, és un gènere que funciona molt bé en films de baix pressupost.
Els projectes que no ha pogut rodar en aquests últims anys eren tots franquícies d'estudi com Alien o Robocop. ¿Té a veure amb la falta de llibertat del cineasta en aquest tipus de pel·lícules?
— Els estudis tenen unes certes idees de com volen que tractis la seva propietat intel·lectual, i de vegades és difícil encaixar-hi. Però alhora necessiten que t'inventis un angle nou i fresc per presentar-ho al públic d'una manera atractiva. Els problemes de Robocop i Alien no van tenir a veure amb la llibertat creativa. Estic segur que podria haver rodat les pel·lícules força semblants a la idea que tenia al cap. Però van caure per altres motius. En el cas de Robocop jo vaig tenir a veure amb la decisió, però en Alien no va ser cosa meva.
Els protagonistes de Demonic fan servir unes simulacions virtuals per combatre el dimoni però al final el derroten amb una llança sagrada. Llegit en clau de cinema, és com dir que importa menys la tecnologia que tenir una bona història.
— És que és així! Suposo que m'ha traït el subconscient. Per a mi, en el cinema el més important és el guió, després les interpretacions i, finalment, la direcció i el muntatge. Però he d'admetre que en aquest projecte la història es va escriure per fer-hi encaixar la tècnica de la fotogrametria. No és la millor manera d'escriure un guió i no ho recomano, però tampoc me'n penedeixo.
Cap a on va el cinema en termes d'innovació tecnològica? Fa 10 anys el futur semblava el 3D i ara ningú en parla.
— Gràcies a Déu, els estudis han deixat de pressionar els cineastes perquè el facin servir. No puc explicar en paraules com odio el 3D. Si el meu director favorit del món estrenés una pel·lícula en 3D, no l'aniria a veure. Per a mi, les millors projeccions en termes d'imatge que hi ha actualment són les pel·lícules de Christopher Nolan en Imax o les projeccions digitals en 8K o 16K en cinemes Imax. Crec que el cinema va en la direcció de Dune: imatges d'altíssima resolució, molt ben filmades i efectes especials sofisticats. I en 10 o 15 anys crec que tothom farà servir la fotogrametria en el cinema de fantasia o ciència-ficció, ja que permet combinar molt bé les interpretacions amb els entorns generats per ordinador.
