No Tinc Nòvia debuten amb un disc d'èpica sentimental

Barcelona.El baixista Micky Laborde i el guitarrista Jordi Vives fa més de vint anys que transiten per camins musicals fora dels focus. "Vaig estar vuit anys tocant amb grups fent de mercenari per no perdre el feeling ", recorda Laborde, que el 2009 va coincidir amb Vives a The Cloudfields, una banda que va ser "un desastre". "Érem cinc músics amb mentalitats molt diferents. No ens enteníem en coses bàsiques", precisa Vives. Tanmateix, aquella experiència sí que els va servir per descobrir que tots dos eren músics amb "una idiosincràsia similar": "Molt disciplinats, molt complidors i molt treballadors", diu Laborde. En aquesta situació, i "amb il·lusió però amb els peus a terra", van decidir tirar endavant un projecte propi amb la col·laboració del productor i guitarrista Jordi Pegenaute.

Encara no havien triat un nom per al grup quan van enllestir l'enregistrament del disc Mil direccions (Temps Record, 2012). "Mai no hem sigut gaire bons triant noms", reconeix Vives. Al final van escollir No Tinc Nòvia. "No té més transcendència, però ens feia gràcia la sigla NTN", explica Laborde.

Un resistent del 1714

La carta de presentació del disc va ser el videoclip d' Un dia qualsevol de setembre , un cançó sobre les pors d'un jove que resisteix durant el setge a Barcelona del 1714. Tot i que signen totes les peces a mitges, i que el pop-rock domina la part musical, l'àlbum té dos vessants. Vives assegura que les seves lletres "expliquen sentiments molt personals", com els que experimenta amb la seva filla Noa o els que l'han dut a reflexionar sobre el 1714. "Les meves lletres parlen de les meves ex. Canto a dues exnòvies, però també a la necessitat de tirar endavant i ser positius", diu Laborde, que admira amb la mateixa intensitat la música de Bach i l'èpica del disc Siamese dream dels Smashing Pumpkins.

El camí de No Tinc Nòvia tot just comença. Avui defensaran Mil direccions en format acústic al bar Milano de Barcelona, a les 20.30 h.