Una 'Carmen' barcelonina i popular

BarcelonaEl Palau de la Música inaugurarà, el 27 de setembre, la nova temporada de l’Òpera Popular de Barcelona amb Carmen, de Georges Bizet. La direcció musical recaurà en Josep M. Mindàn, al capdavant de l’Orquestra Terrassa 48, i l’escena estarà signada per Jaume Villanueva, que en aquesta ocasió trasllada la història a la Barcelona dels anys seixanta. El muntatge vol ser una reflexió sobre la llibertat femenina i la violència de gènere, però sobretot un exercici de proximitat cultural, una òpera que parla des del territori i per al públic de la ciutat.

Villanueva, fundador de la companyia Octubre Teatral, és el centre d’aquesta nova aventura. L’Òpera Popular de Barcelona va néixer el 2023 com una iniciativa comunitària. Segons explica Villanueva, la seva fundació va sorgir “d’una manera absolutament filharmònica, com va començar la música”. Assajant La flauta màgica, de Mozart, van sentir la necessitat d’unir-se i crear una companyia que no depengués de grans pressupostos ni de programacions d’importació. La companyia treballa amb cantants locals i internacionals i aposta per reinterpretar els grans títols situant-los en escenaris propers. “Nosaltres vivim del públic i de la gent que col·labora. Per això convertirem L’elisir d’amore en una festa a la plaça Nova amb gegants i capgrossos, i Carmen en una història que passa al Raval”, explica.

La nova versió trasllada l’acció de Sevilla a la Barcelona més sòrdida dels anys seixanta. Carmen ja no treballa en una fàbrica andalusa de cigarrets, sinó al taller de manufactures de tabac dels Comillas i els Güell, davant d’una caserna. El tablao de Lillas Pastia es converteix en El Cangrejo, local de varietats del barri, i els nens juguen a toreros pels carrers. “És una història que podria passar perfectament aquí”, afirma Villanueva. Aquesta lectura vol recuperar el seu “esperit”. “Carmen és una òpera canalla, i nosaltres el que fem és tornar-li aquest caràcter”, diu.

Un dels canvis més destacats del muntatge és la mirada sobre el protagonista. “Aquí Don José no és el galant —apunta Villanueva—. És un malparit que vol aprofitar-se de Carmen. Ella només se'l vol treure de sobre. Quan apareix Escamillo, que l’estima de veritat, ella viu el seu somni. Però en el moment més feliç de la seva vida, ell es presenta per matar-la. Em semblava molt trist repetir això, així que proposem un final diferent”. Amb aquesta decisió, el director vol allunyar-se de la lectura tradicional, que justificava el crim.

El Palau de la Música, una sala de concerts, es converteix en un espai “ideal” per a l’Òpera Popular. “No té escenografia, és un espai buit. Per a Carmen només necessitem una taula i un parell de cadires. Treballem amb la llum, l’espai i l’orquestra, que sempre està a la part de darrere de l'escena. Això permet que els cantants estiguin a tocar del públic”, explica Villanueva. La voluntat de fer una òpera popular respon a un principi bàsic: “Tothom té dret a la cultura. Seria molt trist morir-se sense haver vist La flauta màgica”.

Aquesta temporada, a més de Carmen, l’Òpera Popular programarà La traviata, L’elisir d’amore i La flauta màgica. També vol recuperar Orfeu ed Euridice.