El romanticisme de Txaikovski inaugura la temporada del Liceu
Arriba a Barcelona la producció de l’òpera ‘Eugene Onegin’ amb direcció escènica de Christof Loy
BarcelonaRomanticisme rus de primera per inaugurar la temporada 2023-2024 del Gran Teatre del Liceu, amb el retorn de l’òpera Eugene Onegin, de Piotr Ílitx Txaikovski, estrenada a Moscou el 1879 i convertida després en un clàssic del repertori operístic. Feia vint-i-cinc anys que aquest prodigi líric concebut originàriament com a òpera de cambra no es representava al teatre de la Rambla. Ara hi arriba en una coproducció del Liceu amb Den Norske Opera d’Oslo (on es va estrenar el 2020) i el Teatro Real de Madrid, amb direcció escènica de l’alemany Christof Loy, recordat a Barcelona pels interessants muntatges d’Arabella (2014) i Macbeth (2016), per exemple. D’Eugene Onegin se’n faran nou funcions del 27 de setembre al 9 d’octubre.
Aquesta vegada, Loy aborda des del minimalisme la història de Tatiana Larin i Eugene Onegin, les fantasies romàntiques no culminades d’ella i l’arrogància que esdevé frustració d’ell, tal com ho havia immortalitzat Aleksandr Puixkin a la novel·la en vers Eugeni Oneguin (molt recomanable l’edició en català que va publicar Club Editor el 2019, amb una traducció d’Arnau Barios que va ser reconeguda amb el Premi Ciutat de Barcelona a la millor traducció).
La història comença amb Tatiana enlluernada per Eugene, un dandi a qui dedica una inflamada declaració d’amor epistolar. Ell la rebutja i no serà fins molts anys després que s’adonarà de l'error, quan ja és massa tard. Tot plegat està amarat d’un romanticisme amplificat per la sensació de solitud íntima que pateixen els dos personatges. Per això la posada en escena reprodueix “una sala enorme amb dues finestres i una entrada a la primera part, i sense les finestres a la segona, l'objectiu de la qual és explicar de manera simbòlica com el món es va tancant i reduint a la mínima expressió per a Onegin, un home que es queda sense res”, explica l’escenògraf Raimund Orfeo Voigt.
A les dues parts, la dansa serà un element “interactiu” dins l’escenari. “No volíem que la coreografia fos forçada, per això l’hem intentat incorporar a través de cada situació i emoció, sobretot a partir de l'expressió corporal”, diu el coreògraf Andreas Helse. “Les danses estan molt ajustades a la història”, afegeix Josep Pons, director musical del Liceu i encarregat de dirigir l’orquestra en les nou funcions.
Com a Arabella, aquí Christof Loy també fa “una dissecció emocional dels personatges”, ara en “una obra íntima, un manual del pensament romàntic”, tal com diu el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, que fins i tot fa una analogia entre la història de la novel·la de Puixkin i la biografia de Txaikovski: “¿Que potser no hi ha una semblança entre el que Tatiana escriu a Onegin i les cartes que Antonina Miliukova adreçava al compositor?” Per saber-ne més, a Filmin es pot veure la pel·lícula La dona de Txaikovski (2022), de Kirill Serebrennikov.
El retorn de la gran Svetlana Aksenova
El repartiment d’Eugene Onegin l’encapçala la soprano russa Svetlana Aksenova, que torna al Liceu nou anys després de l’espectacular La llegenda de la ciutat invisible de Kitej i la donzella Fevrònia, de Rimski-Kórsakov (aleshores es presentava com a Svetlana Ignatovitx). Compartirà el paper amb la també russa Kristina Mkhitarian. Onegin l’interpretaran el baríton noruec Audun Iversen i l’ucraïnès Iurii Samoilov, tots dos debutants al Liceu. El repartiment també inclou Aleksei Nekliudov i Josep Bros (com a Lenski), Sam Carl i Adam Palka (Príncep Gremin), Victoria Karkatxeva i Cristina Faus (Olga) i Josep Ramon Olivé (Capità).
