Òpera

Una 'Traviata' per a només 500 espectadors i amb el cor emmascarat

El Liceu afegeix tres funcions més a la reposició de l'òpera de Verdi

La pandèmia obliga i, de moment, el Liceu no podrà ampliar l'aforament fins als 1.144 espectadors (el 50% de les butaques) perquè les autoritats sanitàries mantenen el topall de 500 persones en teatres, cinemes i sales de concerts. Així les coses, les divuit funcions de l'òpera La traviata de Verdi que es faran del 4 al 30 de desembre seran amb un aforament del 22%, tal com ha confirmat aquest dimarts el director general del Liceu, Valentí Oviedo, que tanmateix confia que "a partir del dia 7 de desembre" aquest topall "variï". "Actuem pas a pas", afegeix Oviedo.

El Liceu pressiona amb un gest artístic per ampliar l’aforament

El pas a pas ha dut el Liceu a assumir la situació pandèmica amb realisme. Enrere queda la protesta de la setmana passada amb la interpretació de 4'33 de John Cage i les Vexations d'Erik Satie, un brindis al Procicat que si més no va servir per escenificar el descontentament. Ara, amb la imminència de l'estrena, la direcció del teatre ha posat en marxa un pla B: afegir tres funcions més de La traviata els dies 4, 8 i 16 de desembre i incorporar una quarta soprano, Ermonela Jaho, per al rol protagonista del dia 30. A més a més, les representacions del dimarts 8 i del dimecres 16 seran a les 18 h perquè hi puguin assistir sense saltar-se el toc de queda els espectadors de fora de Barcelona afectats pels tancaments perimetrals del cap de setmana. Tot plegat podria canviar si en els pròxims dies Salut amplia el topall de públic, un supòsit que ara com ara no està previst fins al 4 de gener i sempre que els indicadors pandèmics siguin favorables.

La traviata que arriba al Liceu és la reposició de la producció amb direcció escènica de David McVicar que es va veure al teatre de la Rambla la temporada 2014-2015. El rol de Violetta Valéry, inspirat en La dama de les camèlies d’Alexandre Dumas fill, l'interpretaran la soprano sud-africana Pretty Yende (els dies 5, 13, 16, 21 i 28 de desembre), la russa Kristina Mkhitaryan (els dies 4, 9, 12, 14, 17, 20 i 29), la nord-americana d'origen cubà Lisette Oropesa (els dies 8, 10, 15, 19 i 27) i l'albanesa Ermonela Jaho (el dia 30). El paper d'Alfredo Germont se'l repartiran el tenor eslovac Pavol Breslik i el rus Dmitry Korchak.

"L'òpera del covid"

El coronavirus també condiciona la posada en escena, perquè el cor ha de cantar amb la mascareta posada. Els protagonistes, en canvi, no l'han de portar quan canten, però han de mantenir certes distàncies. "Però no tantes com quan vaig cantar La traviata a Madrid al juliol", ha explicat Lisette Oropesa en una roda de premsa al Liceu en què també hi eren Pretty Yende, la directora d'orquestra Speranza Scappucci i Marie Lambert, encarrega de la reposició escènica. Lambert, per cert, torna a Barcelona després de La clemenza di Tito, l'última òpera que es va veure al Liceu abans de la pandèmia. "L'orquestra és fabulosa, i els del cor són uns herois perquè tenen el repte de cantar amb la mascareta", diu Scappucci, agraïda pel caliu i "l'entusiasme dels músics i de tot el teatre".

Per a Oropesa, aquest títol que Verdi va estrenar a Venècia el 1853 s'ha convertit en "l'òpera del covid", perquè ella també l'estava cantant a Nova York quan va esclatar la pandèmia. "Aleshores vaig tornar a casa, a Louisiana, i vaig estar cinc setmanes tancada i molt trista. Molts amics havien perdut la feina, i jo mateixa vaig perdre sis mesos de feina. Després vaig fer el que havia d'haver fet abans: donar classes magistrals gratis per Zoom a joves cantants", recorda Oropesa, que aquest dimarts, seguint els protocols setmanals del Liceu, ha hagut de fer-se una PCR. Si algun membre de l'equip artístic donés positiu, s'aplicaria la contingència que ja es va preveure a l'octubre per a les representacions de Don Giovanni. A La traviata, per exemple, si alguna de les Violettes donés positiu, s'haurien d'aïllar els respectius Alfredos i Giorgios, que són els rols que coincideixen cantant més a prop i sense mascareta. "La petita sort és que es tracta d'un títol molt popular que molts cantants tenen en el repertori, així que podríem cridar cantants per fer les substitucions", diu el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar.

Per a Pretty Yende, Violetta és "un rol relativament nou". El seu debut a La traviata va ser fa un any a París, en una producció amb direcció escènica de Simon Stone d'estètica més moderna que la de la McVicar, que es va estimar més reforçar l'explotació classista de l'obra situant-la en la segona meitat del segle XIX. "El vestuari d'època marca el gest i el moviment de manera diferent de la de París", diu Yende, que coincideix amb Oropesa a l'hora de destacar "l'amor" i "l'energia femenina" com a motors de La traviata.