Paco Mir estrena 'La banqueta' al Poliorama
Barcelona.El Pau i el Vladimir són dos pianistes que fa 25 anys que treballen a quatre mans, sempre junts sobre una única banqueta. Per no trencar la rutina, decideixen marxar junts als Alps italians per preparar una gira de concerts pel Japó. Aquest ambient teòricament tranquil, idíl·lic, es converteix en el seu niu durant tres setmanes. Però quan dues persones acumulen tants anys juntes, quan es coneixen amb tots els seus ets i uts, arriba el dia que han d'explotar. Una tempesta de draps bruts i retrets acaba inundant les silencioses muntanyes italianes.
La banqueta , signada pel dramaturg francès Gérald Sibleyras, no és, però, un drama, sinó una comèdia dirigida per Paco Mir i interpretada per Ricard Borràs i Pep Ferrer. L'obra comença enmig de la calma. De cop s'enceta el guirigall. Sigui el moment que sigui, sempre hi ha un testimoni: la banqueta. És un simple moble que, segons revela Ferrer, "cobra vida al llarg de l'espectacle". És el seient del piano, però, sorprenentment, l'escenografia no es nodreix amb cap instrument musical, tret del violoncel de Manuel Martínez del Fresno. No hi ha piano perquè "el piano és el públic", comenta Ferrer. Per tant, els personatges tampoc no el toquen. Ja tenen prou feina removent els fantasmes del passat i escridassant-se. L'un vol que continuïn junts i l'altre creu que ja ha arribat el moment de seguir camins diferents. Aquesta és la disjuntiva entre el "simple" i el "retorçat", com ells mateixos es defineixen.
El Pau i el Vladimir són dos personatges "fàcilment identificables", diu Mir. La relació que es desgrana sintonitza amb la història de qualsevol matrimoni. La tònica habitual d'ara ens estimem i ara ens odiem, l'etern amor-odi, és el que es presencia sobre l'escenari. "Quan les relacions es degraden, tot es degrada", continua Mir. La banqueta , que s'emmarca dins la programació del festival Grec, parla de relacions humanes, d'un afer quotidià en el qual el públic es pot veure reflectit.
Borràs va veure l'obra a París i de seguida va pensar que l'havia de "portar a casa". En va fer la traducció i va demanar a Mir que en fes l'adaptació i que hi afegís el seu toc de comèdia "d'alta volada i diàlegs incisius", diu. La banqueta , que ja es pot veure al Teatre Poliorama, serà en cartellera tot el mes de juliol.
