El Palau exposa l’art introspectiu i catàrtic de Louise Bourgeois
BarcelonaTant l’artista Louise Bourgeois (París, 1911 - Nova York, 2010) com la galerista mallorquina Maria Fluxà provenen de famílies d’industrials. L’una, de tapissers, l’altra, de la indústria del calçat. A més del passat industrial, totes dues van créixer en famílies en què els homes tenien un paper més important i les dones quedaven en un segon pla. Una visita que Fluxà va fer al MoMA de Nova York va ser decisiva perquè s’acabessin trobant i establissin una relació d’amistat i perquè canviés el seu camí.
Quan la galerista va veure La femme maison, exposada al Palau de la Música fins al 23 de març dins l’exposició La sage femme, va sentir que Bourgeois l’havia retratada. Fluxà se sentia atrapada com la dona de l’obra, que no pot treure el cap fora de la casa que l’encotilla i aquella obra, com és habitual en l’univers de Louise Borgeois, va encendre l’interruptor per començar a descarregar les seves emocions i exorcitzar les seves pors.
A més de La femme maison, Maria Fluxà ha reunit una cinquantena d’obres al llarg dels anys, com si fossin els talismans del seu creixement personal. Al Palau se’n poden veure una trentena, entre dibuixos, gravats i escultures, seleccionades per la mateixa Fluxà, Marta Salleras i Víctor García de Gomar, director artístic adjunt del Palau. “No és una gran col·lecció, però és una col·lecció de càmera, reduïda i exquisida”, diu la galerista. “Aquestes obres -afegeix- reflecteixen l’empatia i les vivències que vaig tenir amb ella. No la vaig fer per invertir. És una col·lecció de vida, de sentiment”.
A més de les obres de Louise Bourgeois, la mostra inclou, al Foyer del Palau, un llibre de bibliòfil de Maria Fluxà, titulat Metamorfosis, i la projecció The spider, the mistress and the Ttangerine, una animació de Juan Declan amb un poema de Gabor Barabas. La dona que hi apareix és com Bourgeois, recorda Fluxà: és irònica i té un esperit feminista i combatiu.
Maria Fluxà i Louise Bourgeois es van trobar finalment als anys 90 també a Nova York. Metamorfosis va sorgir de les trobades que van mantenir durant quatre anys. Dos cops a l’any, Fluxà viatjava als Estats Units per visitar l’artista. Li mostrava velles fotografies familiars, li explicava qui eren cadascuna de les persones que hi apareixien, i parlaven d’art i de la vida. “La Louise em va donar total llibertat per treballar amb les seves imatges”, explicava la galerista, que considera que l’escultora va ser la seva “millor amiga”.
Després de l’exposició de Louise Bourgeois, el Palau destinarà dues mostres a dues grans creadores: al maig dedicarà una mostra a Eulàlia Valldosera i més endavant farà un homenatge a la coreògrafa i ballarina Pina Bausch.
