El Palau respira amb les obres de Kiki Smith

BarcelonaEn els últims cinc anys el Palau de la Música ha exposat l’obra d’artistes de renom com Joan Miró, Bill Viola, Louise Bourgeois, Antoni Tàpies i Eulàlia Valldosera. Amb el permís de Carmela, de Jaume Plensa, les 31 peces de Kiki Smith que ara s’hi poden veure, algunes d’elles inèdites, són les que teixeixen un diàleg més elaborat amb l’edifici: fàcilment es pot pensar que les dones de les seves obres són hereves de les muses que embolcallen l’escenari, i la multitud de flors que hi ha arreu de l’edifici contrasta amb la reflexió sobre la natura de l’edifici.

A l’artista li va fer una il·lusió especial exposar al Palau perquè la seva mare era cantant d’òpera i li van enviar una monografia de l’edifici perquè en pogués conèixer els detalls. L’edifici i els dibuixos, gravats, escultures i tapissos de l’exposició Breathe -exposats fins al 30 d’abril- comparteixen un cert aire de conte de fades i de vells ritus i símbols medievals. “Hem volgut connectar el Palau amb altres realitats i fer un gir a la narrativa pròpia de l’edifici”, afirma el director artístic adjunt del Palau, Víctor Garcia de Gomar, sobre la introducció de l’art contemporani en els espais modernistes. A més suggereix una relació encara més profunda entre l’edifici i l’obra de Smith quan posa en diàleg les dones que respiren de l’artista amb el caràcter del Palau com a “casa del cant”. “La bellesa de les obres de Kiki Smith és poc comuna, revela elements poc recollits en el món de l’art com la respiració”, subratlla.

Kiki Smith apareix sovint en els seus propis treballs com una “heroïna”, diu Garcia de Gomar, però aquests autoretrats sorgeixen dins la seva exploració de temes com la fragilitat i la vulnerabilitat. “Ella mateixa ha dit que fa art per sobreviure, que el seu art sorgeix d’una emergència vital i que és una manera de salvar la seva vida”, explica Garcia, i també posa en relació la seva obra amb la d’Eva Hesse, Yoko Ono i Nancy Spero.

Les obres de Kiki Smith també beuen de moltes altres fonts. “Hi ha influències de l’art egipci, dels murals de Pompeia, dels contes dels germans Grimm, d’ Alícia al país de les meravelles i dels tapissos medievals”, diu Garcia de Gomar. Precisament dues de les peces exposades són dos tapissos, un dels quals està protagonitzat per un llop. La peculiaritat d’aquestes peces és que l’artista les realitza de manera col·laborativa amb els artesans dels tallers on es confeccionen i va fent intervencions sobre la seva feina. Els detalls de natura que hi apareixen recorden alguns dels gravats inclosos dins la mostra. “La natura pot ser un decorat i també la protagonista. Remet a un món hostil i a la petitesa de l’ésser”, diu Garcia de Gomar, mentre que els petits relleus d’animals i cors són com “tòtems”.